Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Els homes no són illes, Nuccio Ordine Els llibres són continents Ells llibres, els bons llibres, els que deixen petja són companys —o, més exactament, amics— que ens acompanyen sempre (més). Amics, gairebé germans, que, en llegir-los, s’introdueixen endins nostre i formen part de nosaltres. Aquest nosaltres que, sense els llibres que hem anat llegint,…
La literatura útil I En aquest país nostre, cada dia que passa més anestesiat, més uniformitzat i més maniqueu, socialment, políticament i artísticament, cal agrair moltíssim iniciatives incitadores com la que suposa el darrer editorial d’Els Marges: Una era sense consciència literària. Un editorial que, en comptes de contribuir a l’eterna reiteració del ja dit…
El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert interès i seriositat, tots els que busquem en la literatura alguna cosa més que (el tan necessari) entreteniment, sabem com n’és, d’agraït que un autor o autora sigui capaç de crear un món de veritat, i fer-nos-hi viure….
Llegeix més “El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando, Editorial Meteora, 2014” »
Converses seguit de Fer les cartes, Carles Hac Mor i Antoni Clapés Lo poètic Si tractar d’analitzar una obra literària ja és prou difícil, com no ho ha de ser analitzar-ne tres, per més que es presentin en un sol volum? Vull dir, és clar, analitzar-les en condicions, amb seriositat. No pas fer-ho amb quatre…
El temps retrobat II, Marcel Proust Més enllà del temps Hi ha, per descomptat, moltes maneres, de celebrar que hagi quedat enllestida la traducció d’A la recerca del temps perdut de Marcel Proust que, des de l’octubre de l’any 2009 du a terme en Josep Maria Pinto a Viena Edicions. Moltes, i totes elles seran…
Llegeix més “El temps retrobat II, Marcel Proust, Viena Edicions, Barcelona, 2022” »
Cartas escogidas (1888-1922), Marcel Proust La vida escrita En qualsevol ocasió, l’aparició d’una selecció de les (nombrosíssimes) cartes de Marcel Proust seria una magnífica notícia; que arribin a les taules de les llibreries un mes i mig abans del primer aniversari de la seva mort, el 18 de novembre del 1922, i coincidint amb el…
Llegeix més “Cartas escogidas (1888-1922), Marcel Proust, Acantilado, 2022” »
Cartes a Jones Street, Manuel de Pedrolo La Catalunya dels anys 60 Com exposa molt bé A. Munné-Jordà, Temps Obert “és el cicle novel·lístic més important de Manuel de Perdolo”. Un cicle que havia de comptar amb moltes més novel·les. Amb una primera fase, o Primer Llibre, que constava de nou llibres, i amb una…
Llegeix més “Cartes a Jones Street, Manuel de Pedrolo, Comanegra, 2022” »
Nous ne sommes pas des fées, Louise Dupré i Ouanessa Younsi Som dones Sabem —hauríem de saber— que la poesia és —hauria de ser— sobretot diàleg. Diàleg entre l’autor autora i els seus lectors/ lectores. Diàleg o, més exactament, co-creació. L’autor/autora escriu les seves poesies no tan sols perquè siguin llegides sinó, encara més, per…
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas Petites (grans) ombres de llum Comentava, en la meva darrera anàlisi literària, dedicada al llibre, tan recomanable Els dies sense fi, de Jaume Benevente, que creia que tenia una certa afinitat amb una altra obra, també recomanable, de Francesc Parcerisas, publicada fa quatre anys: Un estiu, i amb el…
Llegeix més “La tardor em sobta, Francesc Parcerisas, Quaderns Crema, 2022” »
Els dies sense fi, Jaume Benavente L’endemà de (quasi) tot Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó que ho declara, obertament, fent-ne proclama— que la literatura catalana està vivint un dels meus màxims moments d’esplendor. Que ben poques vegades les lletres catalanes han comptat amb una constel·lació d’autors de tan elevat nivell…
Llegeix més “Els dies sense fi, Jaume Benavente, Edicions Bromera, Alzira, 2022” »
