Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Autors i autores
La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi Somni i realitat Parlar de la literatura russa del segle XIX és, pràcticament, parlar d’un miracle. D’un miracle artístic d’una força, d’una intensitat i d’una envergadura literària tal que tan sols permet, potser, ésser comparada amb el teatre grec del segle V aC, on tres genis d’una vàlua…
Read More “La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi, Acantilado, 2021” »
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Read More “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Casa aliena, Silvio d’Arzo (Re)sons del silenci) Fa la impressió que Viena Edicions ha decidit, des de fa un temps, complicar-nos l’existència. Fins fa relativament poc, tots aquells a qui ens agrada la literatura literatura —la literatura que, per (tractar d’)entendre’ns podríem anomenar d’autor— teníem clar que, a banda d’altres llibres que anessin publicant —i…
Read More “Casa aliena, Silvio d’Arzo, Viena Edicions, 2021” »
Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal Placer y pensamiento En este tiempo nuestro de tanta desdichada desorientación y distorsión literaria —y no me refiero, por supuesto, sólo a esta (cada año más desviada y desvaída) fiesta de las vanidades pseudoliterarias en que se ha convertido Sant Jordi— donde la literatura de autor y la literatura…
Read More “Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020” »
Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal Goig i pensa En aquests temps nostres de tanta dissortada desorientació i distorsió literària —i no em refereixo, per descomptat, tan sols a aquesta (cada any més desviada i esvaïda) festa de les vanitats pseudoliteràries en que s’ha convertit Sant Jordi— on la literatura d’autor i la literatura d’evasió…
Read More “Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020” »
El soroll i la fúria, William Faulkner No-res és tot Crec que el primer que haig de dir —més aviat, advertir— que si us atanseu a aquesta meva crítica o anàlisi literària amb la pretensió de buscar (o de trobar-hi) alguna mena d’explicació sobre El soroll i la fúria (The sound and the fury), Navona…
Read More “El soroll i la fúria, William Faulkner, Navona Editorial, 2021” »
Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat, caldria, almenys,…
Read More “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet Mirar la poesia Per poder dir que Philippe Jaccotet és un dels més grans poetes europeus dels darrers cent anys tan sols cal haver-lo llegit. Els seus llibres de poemes, esplèndidament traduïts al català per l’Antoni Clapés, parlen, amb poques i molt ben escollides paraules, per ell….
Read More “L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet, Gallimard, 1968” »
Chroniques italiennes, Stendhal Traduction créative L’ennui il peut devenir une arme destructrice très puissante, une arme qui, lorsqu’elle affecte continuellement, peut mettre fin au désir de vivre de la plupart des gens qui en souffrent — du moins, cela peut les faire réfléchir au sens de la vie. En revanche, lorsqu’une personne qui s’ennuie est…
El ball, Irene Némirovsky Si no em dones ales… Que la literatura ni entén de gèneres ni sexes és tan evident que no caldria ni dir-ho. Com no caldria dir que diferenciar els que escriuen en funció de si son homes o dones és, a hores d’ara, tan perillós com contraproduent. S’escriu amb l’ànima, i…
Read More “El ball, Irene Némirovsky, Viena Edicions, Barcelona, setembre 2019” »