Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El derecho a disentir, Mauricio Wiesenthal Pàgines intempestives En aquest món tan pobre nostre, on els blancs i negres s’han imposat, on si no estàs d’acord amb mi vol dir que estàs en contra meu, on el pensament crític és tan excepcional que cal anar-lo a buscar sota una pedra al capdamunt de la muntanya…
Llegeix-ne més “El derecho a disentir, Mauricio Wiesenthal, Acantilado, 2021” »
La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi Sueño y realidad Hablar de la literatura rusa del siglo XIX es, prácticamente, hablar de un milagro. De un milagro artístico de una fuerza, de una intensidad y de una envergadura literaria tal que sólo permite, a lo mejor, ser comparada con el teatro griego del siglo V…
Llegeix-ne més “La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi, Acantilado, 2021” »
La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi Somni i realitat Parlar de la literatura russa del segle XIX és, pràcticament, parlar d’un miracle. D’un miracle artístic d’una força, d’una intensitat i d’una envergadura literària tal que tan sols permet, potser, ésser comparada amb el teatre grec del segle V aC, on tres genis d’una vàlua…
Llegeix-ne més “La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi, Acantilado, 2021” »
Encuentro con libros, Stefan Zweig Invitación a la lectura En estos tiempos nuestros, en los que la crítica literaria no acaba de hallar ni su lugar ni su camino —principalmente, porque se tiende a confundir reseña con análisis literario; porque todo el mundo habla de los mismos libros y, lo que es (mucho) más grave,…
«Mademoiselle» Conversaciones com Nadia Boulanger, Bruno Monsaingeon El més valuós no t’ho puc ensenyar Mentre hi ha llibres que obtenen molta més atenció i molt més d’èxit —èxit de vendes, que no sempre vol dir de lectors— que no mereixerien, dels que (gairebé) tothom parla, dels què es parla als mitjans de comunicació, públics i…
El crist de nou crucificat, Nikos Kazantzakis Ajuda’t i Déu t’ajudarà Que els autors i els artistes creen des del cor i impulsats pels seus esperits és —o, més aviat, hauria d’ésser— una evidència: les seves obres no tan sols fugen (i defugen) les normes, les receptes i les modes sinó que sorgeixen directament del…
Llegeix-ne més “El crist de nou crucificat, Nikos Kazantzakis” »
Massa sovint perdem de vista que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge; que no és tant què sinó com; que sense com, sense un ús acurat i espiritualitzat —si se’m permet el terme— de la llengua, hi pot haver història, argument, però no pas literatura, no pas creació artística. Com succeeix sempre que…
Llegeix-ne més “Diarios de la Revolución de 1917, Marina Tsvietáieva” »
Per més que enguany se’m faci un xic més difícil —el fet d’haver estat escollit per Catalunya Ràdio i Núvol un dels 10 Dracs de Sant Jordi m’impedeix, si vull evitar les suspicàcies de prevaricació, nepotisme i narcisisme, decantar-me per cap de les creacions literàries dels meus nou companys i companyes (la qual cosa no…
Llegeix-ne més “La meva (modesta) orientació literària per Sant Jordi” »
* Me confunde usted porque me agasaja. (© Joseph Roth, Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Acantilado, 2014, pàg. 17) * Las decisiones difíciles [son] más saludables que los agotadores estados de impaciencia. (© Stefan Zweig, Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Acantilado, 2014,pàg. 24) * El desvalimiento de quien no puede ayudar…
Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li comentes a algú que t’agrada (i molt) llegir epistolaris —si no surt corrent esperitat i es nega per sempre més a adreçar-te la paraula, com molt bé pot succeir—, acostuma a demanar-te: «Què hi trobes, d’interessant, en una…
Llegeix-ne més “Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig” »
