Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Els terrassencs hem tingut el privilegi de rebre la visita de la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Més encara, ens ha beneït amb les seves paraules, recordant que en Franki haurà de complir la pena de presó. I ho haurà de fer perquè <<existeix una sentència ferma d’un tribunal>>. Té tota la raó, la consellera…
Almenys per una vegada, els catalans hem sabut alliberar-nos d’un dels llasts que més ens incomoden i ens allunyen de la perfecció: el nostre provincianisme. Manifestat, sobretot, pel vici que tenim de voler parlar la nostra ridícula llengua, quan tenim a l’abast de la mà la més universal de les llengües universals: l’espanyol. El nacionalisme…
Haig de confessar que començo a estar ben tip del mal ús intencionat que es fa de les paraules i de les connotacions que poden tenir. I més encara quan és l’administració qui ho fa per a tractar de donar-nos gat per llebre. Al doble llenguatge acabarà esdevenint inintel·ligible. En aquest cas és el Departament…
Com una beneïda pluja de maig, ha arribat a la nostra ciutat – aquest assedegat ermot del periodisme, on el català tan sols tenia presència a…les esqueles— l’Aterrassa+. Divendres hi vaig llegir una interessant notícia: Els agents locals estrenen porra metàl·lica. En ella Ester Núnez ens explica que els policies de la nostra ciutat canviaran…
Som al món de les celebracions i els aniversaris. Es repeteixen contínuament. I més al nostre país, on sembla que només podem viure del record de les dues exposicions universals i dels Jocs Olímpics. Tenim un complex d’inferioritat tan acusat que només sabem sentir-nos importants si celebrem grans esdeveniments i el món sencer parla cinc…
Sovint – més que no ens convindria – els catalans tenim tendència a caure en el victimisme. En deixem dur pel nostre tarannà queixós i ens dediquem a plànyer-nos, en comptes de procurar solucionar els nostres problemes. Si, al damunt, podem donar-ne la culpa a algú altre, millor que millor! El govern de Madrid sempre…
El Gegant de la història, Brian Patten Els contes populars són una font inesgotable de coneixements i de plaer lector. Aquests mostres de folklore popular que s’havien anat transmetent de generació en generació, fins que va aparèixer el rei televisor, les àvies es van quedar sense nets a qui explicar-los, i els contes van córrer…
La paraula, saber fer-ne ús, és el que ens separa de la bèstia. La paraula i, curiosament, el riure. L’espècie humana és l’única de tot el regne animal que és capaç de riure. Ens expliquen els etòlegs que això es deu a que tenim uns muscles a la cara que, en contreure’s, ens permeten dibuixar…
Aquest matí he anat al banc a fer un ingrés. Adverteixo, d’entrada, que era a Terrassa, no pas al Kirguistan… L’empleada del banc podia haver estat més ràpida… S’ho prenia amb una parsimònia impensable, com si fes tai-txi comptable. Amant de la saviesa oriental i antiga, pretenia mostrar-nos que esperar és el ver camí de…
Avui no podem més que desar el poc l’enginy que podem considerar que tinguem i fer un sentit homenatge a les víctimes. A totes les víctimes, siguin d’on siguin i provinguin d’on provinguin. I en el nombre que siguin. Cada víctima és important per ella mateixa…Tant d’aquelles que han estat notícia, a la Xina, a…