Citacions literàries de Passi-ho bé, senyor Chips, de James Hilton

Lectures: 31 * Quan ens comencem a carregar d’anys (sense estar malalts, és clar), […] les hores ens passen com un ramat mandrós que es mogués a través del paisatge. (© James Hilton, Passi-ho bé, senyor Chips, Viena Edicions 2012, pàg. 7) * Per primera vegada a la vida, se sentia necessari […]. No hi ha sentiment més […]

Bressol de gat, Kurt Vonnegut

Lectures: 57 Davant d’una obra titllada com a irreverent la majoria de les editorials es regeixen per dos criteris tan contraposats com previsibles: rebutjar-la aïradament o acceptar-la pel seu caràcter polèmic. Criteris teòricament asimètrics però lamentablement paral·lels: cap d’ells no es basa en la raó que hauria de prevaldre —la literària— sinó en una d’espúria […]

Passi-ho bé, senyor Chips, James Hilton

Lectures: 41 Quan al nostre país —com retrata amb una perspicàcia tan sublim com coratjosa Antoni Dalmases en seu imprescindible Caos a les aules (del qual ja en parlà el Núvol)— l’ensenyament, entès com una mena d’immens pàrking de (teòrics) estudiants, sembla que s’està transformant a passes agegantades en una perillosíssima bomba a rellotgeria a […]

Citacions literàries de La llebre amb ulls d’ambre, d’Edmund de Waal

Lectures: 0 * La melancolia és la forma de vaguetat més corrent que hi ha, una clàusula de rescissió, una asfixiant falta de concentració. (© Edmund de Waal, La llebre amb ulls d’ambre, Quaderns Crema 2012, pàg. 26) * Mirar cases és un art. S’ha de desenvolupar una manera de veure com un edifici s’assenta […]

Citacions literàries de La llebre amb ulls d’ambre, d’Edmund de Waal

Lectures: 32 * La melancolia és la forma de vaguetat més corrent que hi ha, una clàusula de rescissió, una asfixiant falta de concentració. (© Edmund de Waal, La llebre amb ulls d’ambre, Quaderns Crema 2012, pàg. 26) * Mirar cases és un art. S’ha de desenvolupar una manera de veure com un edifici s’assenta […]

La llebre amb ulls d’ambre: Una herència oculta, Edmund de Waal

Lectures: 62 Segurament un dels motius que atorga, si no sentit, almenys interès a la vida és la seva absoluta imprevisibilitat, la seva infinita capacitat de sorprendre’ns. Condició que és igualment agraïda en una obra literària: quan, tot d’una, ens arriba a les mans un llibre nou del qual no n’hem sentit a parlar —que […]

Quo usque tandem abutere, Duran i Lleida, patientia nostra?

Lectures: 37 No són pas pocs els polítics que culpen de l’abstenció i de la desafecció electoral als mateixos votants, afirmant —en un to que és més d’amenaça que no pas de recomanació— que, si no exerceixen el seu dret a vot quan els pertoca, després no tenen dret a queixar-se. No tan sols s’expulsen […]

Torna a dalt