Skip to content
  • Inici
  • Autors/es i títols analitzats
  • Traductors/es i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Anàlisi i orientació literària

Le temps retrouvé, Marcel Proust, Folio Gallimard, 1990

Le Temps retrouvé II, Marcel Proust, Folio Gallimard, Paris, 1990

Posted on 19 de novembre de 202222 de juliol de 2023 By Xavier Serrahima No hi ha comentaris a Le Temps retrouvé II, Marcel Proust, Folio Gallimard, Paris, 1990
Si t'agrada, comparteix-ho!
Tweet
Lectures: 202

Loading

Le Temps retrouvé II, Marcel Proust

Au-delà du temps

Il y a, bien sûr, beaucoup de façons de célébrer finalement l’achèvement de la traduction catalane de A la recherche du temps perdu de Marcel Proust. Cette traduction qui, depuis octobre 2009, est réalisée par Josep Maria Pinto chez Viena Edicions. Beaucoup de façons, et toutes elles seraient très bienvenues, tant l’occasion le mérite. Il le mérite amplement. Comme la traduction que Valeria Gaillard réalise pour Proa Edicions le méritera. Une célébration qui, espérons-le, pourra se faire ensemble, lorsque cette dernière édition sera terminée.

Le temps retrouvé, Marcel Proust, Folio Gallimard, 1990Cependant je crois, que la meilleure façon de le fêter est de lire la seconde partie, pages 161 à 353, de Le Temps retrouvé, Gallimard, Folio Gallimard, Paris, 1990 (El temps retrobat II), qui conclut l’aventure narrative du génial écrivain français avec un brillanteur qui nous étonne. Ou, pour être plus précis, avec un brillanteur encore plus grand que les tomes précédents. Une réalité qui, après avoir lu les précédentes, semblait absolument impossible : comment surmonter, à la fin de l’ouvrage, un plaisir littéraire qui semblait insurmontable ?

La réponse ne peut évidemment pas être simple. Ni simple ni unique. Si c’est le cas, ce serait dommage. Il serait dommage que son excellence puisse être expliquée — raisonnée ou justifiée — en quatre mots.

(Et permettez-moi que, bien que j’essaie toujours d’éviter les termes superlatifs, qui perdent leur sens et deviennent abâtardis lorsqu’ils sont utilisés à tort et à raison, sans discernement, dans ce cas je n’hésite pas à utiliser le mot excellence.

D’excellents livres, vraiment excellents, il y en a peu, très peu. Très peu. 5, 10 chaque siècle, peut-être ? Et, pour cette raison, lorsque vous faites une critique ou une analyse littéraire, vous devez être très prudent, en mesurant très bien les adjectifs que vous utilisez. En les réservant, exclusivement, à ceux livres qui, selon vous, le méritent vraiment. Comme, à mon avis, celui-ci le mérite.)

La conclusion
L’une des raisons, sans doute, de ce magnifique ouvrage est le fait qu’on arrive ainsi à la conclusion de La Recherche. Conclusion qui est à la fois — en même temps et aussi — récapitulation ou révision de l’ensemble de l’œuvre. C’est le moment où toute l’œuvre non seulement culmine, mais se justifie et (nous) donne (la) raison de son existence.

Et c’est ainsi parce que, aussi paradoxal que cela puisse paraître, cette fin est aussi — aussi et en même temps — son commencement. Dans cette fin, non seulement presque tous les fils narratifs de l’ensemble ont été noués, presque toutes les histoires qui ont été patiemment élaborées tout au long de tous les tomes précédents viennent d’être bouclées, mais le narrateur nous révèle, enfin, quelle a été l’impulsion initiale qui l’a amené à l’écrire.

Ce qui l’a amené à l’écrire et, ce qui est plus important, à l’écrire de cette façon. Une façon qui n’est pas survenue par hasard, mais qui était nécessaire — voire, (absolument) essentielle — pour l’histoire elle-même. Car l’histoire, cette histoire du Temps Perdu qui est Retrouvée et, donc Recouvré, a travers de l’écriture, ne pouvait s’écrire que comme il l’a écrite.

Une façon d’écrire qui ne doit pas être créée ou fabriquée, mais trouvée. Souvent quand on s’y attend le moins, voire quand on ne s’y attend plus : « c’est quelquefois au moment où tout nous semble perdu que l’avertissement arrive qui peut nous sauver, on a frappé à toutes les portes qui ne donnent sur rien, et la seule par où on peut entrer et qu’on aurait cherchée en vain pendant cent ans, on y heurte sans le savoir et elle s’ouvre[1] », (p. 173).

TransmettreEl temps retrobat I, Marcel Proust, Viena Edicions, 2022
Un avertissement ou plutôt une découverte qui a beaucoup à voir avec un doute : « peut-on espérer transmettre au lecteur un plaisir qu’on n’a pas ressenti ?[2] », (p. 162).

Avec un doute qui, peu à peu, devient une certitude. Ou, à tout le moins, qui devient une certitude personnelle : pour écrire un roman, un roman du XXe siècle, on ne peut plus recourir, comme le faisaient les écrivains du siècle précédent, à l’expliquer, il faut parvenir à transmettre aux lecteurs les sentiments.

Non pas parce que les avons ressentis nous-mêmes, non parce qu’il faille que les avons ressentis nous-mêmes — ce qui impliquerait que tous les romans, en fin de compte, soient autobiographiques — mais parce que ce n’est que par cette transmission ou ce transfert que nous réussirons à amener aux lecteurs à ressentir ou à vivre, en vérité, la vie ou les vies que nous racontons.

Car l’explication, l’explicitation ne fera plus que maintenir les distances entre auteur et lecteur. Elle ne fera plus que maintenir ses rôles respectifs : l’un, celui de l’auteur, actif ; l’autre, celui des lecteurs, passif. Au contraire la transmission ou le transfert aboliront — ou au moins, réduiront — ces rôles respectifs : les lecteurs, s’ils veulent vraiment savourer ou entrer dans l’œuvre (ou, ce qui revient au même, la vivre), devront devenir créateurs ou re-créateurs de l’œuvre.

Transfert et récupération
Une fois cela clarifié, ce qu’il faudra, ce que le narrateur cherche depuis si longtemps, savoir comme est-il possible de réfléchir, littérairement, ce transfert.

Savoir quel pourrait être le moyen qui puisse lui permet de transmettre, avec le plus de fidélité possible, ce qu’il a ressenti ? Ce qu’il a ressenti et, surtout, et celui est un autre élément clé, ce qu’il avait ressenti : ce qu’il a ressenti dans le passé.

Un moyen qui ne semble pas avoir existé, qui lui a été refusé maintes et maintes fois — « le fameux « travail » auquel depuis si longtemps j’espère chaque jour me mettre le lendemain, je ne suis pas, ou plus fait pour lui, et que peut-être même il ne correspond à aucune réalité[3] », (p. 163) — mais que tout d’un coup il se fait présent devant lui, comme une apparition.

Une apparition qui lui arrive quand il reçoit l’invitation des Guermantes, dont le nom seul produirait déjà ses effets : « ce nom de Guermantes, depuis assez longtemps sorti de mon esprit pour que, lu sur la carte d’invitation, il réveillât un rayon de mon attention, qui alla prélever au fond de ma mémoire une coupe de leur passé accompagné de toutes les images de forêt domaniale où de hautes fleurs qui l’escortaient alors, et pour qu’il reprît pour moi le charme et la signification que je lui trouvais à Combray[4] », (Idem., c’est moi qui souligne).

Un nom qui le ferait revenir a son enfance : « J’avais eu envie d’aller chez les Guermantes, comme si cela avait dû me rapprocher de mon enfance et des profondeurs de ma mémoire où je l’apercevais[5] », (Idem., c’est moi qui souligne).

À une enfance à laquelle il ne peut pas s’y approcher, qu’uniquement peut tenter de récupérer à travers la mémoire. Et non à travers de la mémoire superficielle, mais de la plus profonde. De la mémoire que nous avons le plus enracinée en nous. Celle qui reste. La mémoire de la durée.

La formule
Une mémoire profonde, cachée, inconnue qu’il faut, donc, être récupéré, révélée. Et c’est là le grand doute, la grande difficulté, ce qui, jusqu’à ce moment, l’a empêché d’écrire ce qu’il voulait écrire : quelle est la méthode, le système ou la formule qui devrait lui permettre cette récupération, restitution ou, plus précisément, résurrection de la mémoire plus profonde ou souterraine ?

Qu’est-ce qui lui permettrait de s’élever : « lentement vers les hauteurs silencieuses du souvenir [?][6] », (p. 165).

Une formule que nous, les lecteurs, connaissons déjà, qui nous a été présentée au début du premier tome, dans la fameuse et cruciale scène de la madeleine[7], mais qu’il nous faudra attendre à ce dernier tome pour que le narrateur décide de raconter nous comme il l’a découverte.

Quand il entre dans la cour de l’hôtel de Guermantes : « je posai mon pied sur un pavé qui était un peu moins élevé que le précédent[8] », (p. 173), et ce seul geste évoque, immédiatement et clairement, toute une série d’images. Images, instantanés ou sensations imprévues, involontaires, inconscientes « qui étaient restées dans l’attente, à leur rang d’où un brusque hasard les avait impérieusement fait sortir, dans la série des jours oubliés[9] », (p. 174).

Des sensations si puissantes qu’elles lui permettaient non seulement de remémorer le passé, mais de le récupérer. Encore plus, de le ressusciter : « l’impression fut si forte que le moment que je vivais me sembla être le moment actuel[10] », (Idem.).

Une découverte qu’il tentera de reproduire — « J’essayais maintenant de tirer de ma mémoire d’autres “instantanés” »[11], (p. 172) — pour en faire sa formule.

Marcel Proust

Le temps
Je n’avancerai pas — assez que j’ai fait, par force — comme il finit par en faire sa formule, je n’avancerai pas a travers quelles expériences et raisonnements cette impression ou sensation devient la clé de voûte du système littéraire du narrateur. C’est à (chacun des) lecteurs de le découvrir de la main de l’auteur. De la main et au rythme qu’il jugeait le plus approprié.

Ce que je dois, inévitablement, souligner, c’est qu’une autre des raisons qui donnent de la grandeur au volume : cette découverte situe le narrateur (et, ce qui est beaucoup plus important, l’ensemble de l’œuvre et, par conséquent, aussi les lecteurs) en dehors ou au-delà du temps.

Comme le temps cesse d’être du temps classique, chronologiquement ordonné — le temps, pourrait-on dire, euclidien — pour devenir quelque chose de plus, pour devenir un chemin qui n’avance pas toujours, un chemin qui peut être fait (et refait) dans de multiples directions. Que, comme il nous fait avancer, il nous fait, aussi, arrêter et reculer.

Comme le temps, en réalité, devient la raison, le sens et l’essence d’une œuvre littéraire qui ne pourrait s’appeler qu’à À la recherche du temps perdu. Il l’exprime très clairement dans une lettre à Gaston Gallimard, peu avant de mourir, le jeudi 14 de septembre 1922 : « Des amis anglais à moi […] ils ont vu annoncé mon livre avec un titre qui signifie (je vous dis à peu près) au lieu de À la recherche du Temps perdu Souvenirs de choses passées. Cela détruit le titre ».

D’un temps qui, précisément parce qu’il n’est perdu qu’en théorie, qui précisément parce que c’est uniquement nous qui croyons l’avoir perdu, parce que nous pensons qu’il est irrémédiablement laissé derrière nous, mais qu’il ne pas ainsi, parce qu’il continue à vivre en nous, précisément pour ça nous pouvons le rechercher (et le recréer), nous pouvons le récupérer. Le récupérer existentiellement et donc littérairement.

Au-delà du temps
Le temps peut être recherché ou récupéré parce qu’il n’a pas été perdu, parce qu’il est au-delà du temps, parce qu’il transcende le temps. Parce que le temps présent et le temps d’avant ne font qu’un.

Parce que le souvenir est présent — et est présence. Parce que nous vivons des souvenirs du passé. Plus exactement, parce que nous sommes faits de temps passés. Parce que les temps passés font une partie constitutive de notre temps présent. Parce que nous sommes, dans une large mesure, nôtres temps passés.

Parce que « ces diverses impressions bienheureuses […] qui avaient entre elles ceci de commun que je les éprouvais à la fois dans le moment actuel et dans un moment éloigné jusqu’à faire empiéter le passé sur le présent, à me faire hésiter à savoir dans lequel des deux je me trouvais ; au vrai, l’être qui alors goûtait en moi cette impression la goûtait en ce qu’elle avait de commun dans un jour ancien et maintenant, dans ce qu’elle avait d’extra-temporel[12] », (p. 177).

Ou ce qui est le même : « quelque chose qui, commun à la fois au passé et au présent, est beaucoup plus essentiel qu’eux deux[13] », (p. 178).

Par « un expédient merveilleux de la nature, qui avait fait miroiter une sensation […] à la fois dans le passé […] et dans le présent où l’ébranlement effectif de mes sens […] avait ajouté aux rêves de l’imagination […]  l’idée d’existence — et grâce à ce subterfuge avait permis à mon être d’obtenir, d’isoler, d’immobiliser — la durée d’un éclair — ce qu’il n’appréhende jamais : un peu de temps à l’état pur[14] », (p. 179).

Ce qui veut dire que : « L’être qui était rené en moi […] ne se nourrit que de l’essence des choses, en elle seulement il trouve sa subsistance, ses délices[15] », (Idem).

Vie authentique
Si je me suis arrêté, peut-être plus qu’il ne convient d’ordinaire, sur toutes ces raisons ou critères plus ou moins techniques et donc secondaires ou utilitaires — si je me suis arrêté autant qu’un essai plus profond et plus sérieux l’exigerait qu’avec un peu de chance aucune maison d’édition, la même Viena Edicions ? Proa Edicions ? peut-être aura l’idée de me demander) — c’est parce que je pense que, pour analyser Le Temps Retrouvé dans les bonnes conditions, il (m’)était absolument indispensable.

Indispensables non pas à cause des critères en eux-mêmes, mais à cause du résultat que Marcel Proust il obtint en les appliquant. Car c’est la découverte — une découverte qui était une sorte d’illumination — de ces critères, de cette formule qui permettait de retrouver les faits du passé comme s’ils étaient présents (au fait, en les faisant présents) la clé qui permettrait convertit À la recherche du Temps Perdu en l’œuvre éternelle qu’elle est devenue.

Parce que c’est uniquement l’application de cette formule ce qui a permis de donner (plutôt de doter) à l’œuvre sa condition de vérité et d’authenticité. De vie vécue.

D’une vie si vécue qu’il n’est pas du tout surprenant que tant de gens confondent le narrateur avec l’auteur. Qu’il y en a tant, encore aujourd’hui, malgré tant de preuves du contraire, qui sont convaincues que la seule chose que notre auteur ait faite a été de transférer sa vie sur papier.

Et tout cela parce que le sentiment d’authenticité est si intense, parce que la vie que l’auteur nous raconte à travers le narrateur est si réelle qu’ils considèrent comme impossible qu’il ait pu l’inventer. Car, si est vraie cette phrase qui assure que « la réalité dépasse toujours la fiction », comme est-il possible que dans ce cas, ce soit la fiction qui dépasse la réalité ?

Une idée, une allégation contre l’autonomie créative qui, que ses détracteurs en soient (assez) conscients ou non, est le plus grand éloge qu’ils puissent faire à l’immortel créateur de La Recherche.

Le plus grand (et le meilleur) compliment qu’ils puissent faire à tout créateur : refuser de croire que leur création puisse être non seulement aussi réelle que la réalité (que la vie) même, mais encore plus authentique que la réalité (que la vie) même.

dilluns, 31 d’octubre i dimarts 1 de novembre del mmxxii

© Xavier Serrahima 2022
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
ORCID iD iconorcid.org/0000-0003-3528-4499

***
[1] “de vegades, just en el moment en què tot ens sembla perdut, arriba l’advertiment que ens pot salvar, hem trucat a tot de portes que no duen enlloc, i l’única per on podem entrar i que hem buscat endebades durant cent anys, hi topem sense saber-ho, i s’obre”, El temps retrobat II, Viena Edicions, Barcelona, 2022, traducció de Josep M. Pinto, (p. 21).
[2] “que potser podem esperar transmetre al lector un plaer que no hem sentit?”, (p. 8).
[3] “el famós «treball» a què fa tant de temps que cada dia espero posar-m’hi l’endemà, no hi estic fet, o ja no, i potser fins i tot no es correspon a cap realitat”, (p. 9).
[4] “aquell nom de Guermantes, que m’havia sortit del pensament des de feia prou de temps com perquè, llegit en la targeta d’invitació, desvetllés un raig de la meva atenció que va anar a cercar en el fons de la meva memòria una copa del seu passat acompanyat de totes les imatges de bosc senyorial o d’altres flors que aleshores l’escortaven i perquè recuperés per a mi l’encant i la significació que jo li trobava a Combray”, (p. 9, el subratllat és meu).
[5] “Vaig tenir ganes d’anar a casa dels Guermantes com si allò m’hagués d’acostar a la meva infantesa i les profunditats de la meva memòria, on la percebia”, (Íd., el subratllat és meu).
[6] “a poc a poc cap a les altures silencioses del record[?]”, (p. 12).
[7] « je portai à mes lèvres une cuillerée du thé où j’avais laissé s’amollir un morceau de madeleine. Mais à l’instant même où la gorgée mêlée des miettes du gâteau toucha mon palais, je tressaillis, attentif à ce qui se passait d’extraordinaire en moi. Un plaisir délicieux m’avait envahi, isolé, sans la notion de sa cause », Du Côté de chez Swann, Gallimard, Folio, Paris, 1988, (p. 44) ; “vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa”, Combray, Viena Edicions, Barcelona, 2009, traducció de Josep M. Pinto, (p. 60).
[8] “vaig posar el peu damunt d’una llamborda que era una mica menys elevada que l’anterior”, (p. 21).
[9]  “que s’havien quedat a l’espera, en la seva fila, d’on un atzar brusc les havia fet sortir imperiosament, en la sèrie dels dies oblidats”, (p. 22).
[10] “la impressió va ser tan forta que el moment que vivia em va semblar que era el moment actual”, (p. 24).
[11] “Ara mirava d’extreure de la meva memòria altres «instantànies»”, (p. 20).
[12] “aquelles diferents impressions felices […] tenien en comú entre elles el fet que jo [les] experimentava a la vegada en el moment actual i en un moment allunyat, fins a immiscir el passat en el present, fins a fer-me dubtar a l’hora de saber en quin dels dos em trobava; en veritat, l’ésser que assaboria en mi aquella impressió l’assaboria en allò que tenia de en un dia antic i ara, en el que tenia d’extratemporal”, (p. 27).
[13] “alguna cosa que, comuna a la vegada al passat i al present, és molt més essencial que tots dos”, (p. 28).
[14] “un expedient meravellós de la naturalesa, que havia fet emmirallar una sensació […] a la vegada en el passat […] i en el present, en què la vibració efectiva dels meus sentits […] havia afegit als somnis de la imaginació […] la idea d’existència; i gràcies a aquest subterfugi havia permès que el meu ésser obtingués, aïllés, immobilitzés —la durada d’un llampec— allò que no pot aferrar mai: una mica de temps en estat pur.”, (p. 28).
[15] “L’ésser que havia renascut en mi […] solament s’alimentava de l’essència de les coses, solament en ella troba la seva subsistència, les seves delícies”, (Íd.).

Vols donar suport a les llibreries independents (a la Llibreria de guàrdia que tinguis més a prop de casa)?
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats

Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

 

 
       
 Tweet  
Compte rendu littéraire, Francès, Novel·la, Proust, Marcel, Roman Tags:À la recherche du temps perdu, analyse littéraire, art, compte rendu, compte rendu de lecture, compte rendu de lecture de XX, compte rendu de XX, compte rendu littéraire, compte rendu littéraire de XX, Creative Commons, critique, critique littéraire, culture, écriture, Folio, Gallimard, La Recherche, Le temps retrouvé, lecture, littérature, littérature française, livres, Marcel Proust, note de lecture, orcid.org/0000-0003-3528-4499, prescription littéraire, revue littéraire, roman, Xavier Serrahima

Navegació d'entrades

Previous Post: Converses seguit de Fer les cartes, Carles Hac Mor i Antoni Clapés, Quid Pro Quo, 2022
Next Post: El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando, Editorial Meteora, 2014

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegitsd

  • L’ambició de l’Aleix, Enric Valor (32.731)
  • Mirall trencat, Mercè Rodoreda (18.362)
  • Sants innocents a Gaza (14.885)
  • Qui sóc? (14.801)
  • Mal d’escola, Daniel Pennac (12.567)
  • Oxímorons (12.326)
  • Llengua comuna (12.252)
  • Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla (11.724)
  • PSC, PS…Què? (11.182)
  • Millors col·legis de Catalunya (10.320)
  • Informe de l’interior, Paul Auster (10.206)
  • Presó provisional per a Fèlix Millet (10.158)
  • Apologia de l’escola concertada (9.841)

Entrades recents

  • Notes d’un dietari: 3 de juliol del mmxxv
  • Notes d’un dietari, 2 de juliol mmxxv
  • Diaris complets (I: El Somriure de l’atzar), Feliu Formosa, Quip Pro Quo Edicions, 2024
  • Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025
  • Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter

Comentaris recents

  • Xavi Parcerissa Pagador en Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal
  • XavierSerrahima en Parlem de literatura catalana actual?
  • Roger Vilà Padró en Parlem de literatura catalana actual?
  • Pep en La festa de Gerald, Robert Coover, Quaderns Crema, 2023
  • ferran escoda en Consells als joves escriptors, Charles Baudelaire
novembre 2022
DlDtDcDjDvDsDg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930 
« oct.   des. »

Vols rebre les noves entrades?

Subscriu-te a la llista de correu electrònic i seràs el primer en rebre les noves entrades.

Arxius

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Cerca

Si t’ha agradat, comparteix-ho a les xarxes

Tweet

Llista d’autors i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠ Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari,.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964) .

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d’Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa .
♣ Ma tête est forte de celle qui danse.
♥ Des formes utiles.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan.
♦ Emma.

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort, dins Després de la pluja.
♣ Els ulls, dins Després de la pluja.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

asha bandele (& Patrisse Khan-Cullors)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.
♦ Els dies sense fi.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.
♠ El nebot de Wittgenstein.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969, dins Cicle dels dietaris I.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971, dins Cicle dels dietaris I.
♣ Francesc Pujols per ell mateix, dins Cicle de biografies III.
♥ Geografia espiritual de Catalunya, dins Cicle de biografies III.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974, dins Cicle dels dietaris II.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976, dins Cicle dels dietaris II.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

Jacques Brault
♣ À jamais.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.
♥ Guignol’s band I.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena.

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés.
♠ Microgrames, amb Alícia Casadesús.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♥ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.
♠ Converses.
♣ Fer les cartes.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Robert Coover
♠ La festa de Gerald.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l’exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II.
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).
♣ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. II (1984-2012).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III).
♠ L'angle noir de la joie.
♣
Disparaître.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia, 2000.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I, 1974.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick, 2012.
♠ David Copperfield, 2018.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta, 2012.
♠ Les nits blanques, 2015.
♣ Crim i càstig, 2021.
♠ Apunts del subsòl, 2021.
♣ Una novel·la en nou cartes, 2021.
♥ Un cor dèbil, 2021.
♦ Un lladre honrat, 2021.
♠ Una noia dòcil, 2021.
♣ El somni d’un home ridícul, 2021.
♥ Una història desagradable, 2021.
♦ El doble, 2021.
♠ Cartes (1838-1867), 2023.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial, 2016.

Réjean Ducharne
♣ L’engolida dels engolits, 2017.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies, 2012.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes, 2010.
♣ Més amunt que les flames, 2016.
♥ L’album multicolore, 2014.
♦ L’àlbum multicolor, 2020.
♣ Théo à jamais, 2020.
♥ Nous ne sommes pas des fées.
♦ Exercices de joie Premier compte-rendu, 2022.
♠ Exercices de joie Deuxième compte-rendu, 2022.
♣ Exercices de joie Trosième compte-rendu, 2022.
♥ Exercices de joie Quatrième compte-rendu 2022.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra, 2020.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas, 2015.
♥ El dolor, 2019.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals, 2021.
♣ Ocells, bèsties i parents, 2021.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa, 2011.

Jean Echenoz
♣ 14, 2013.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei, 2014.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets, 2010.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera, 2015.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs, 2015.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys, 2011.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica, 2012.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure, 2004.

Laia Fàbregues
♣ La nena dels nou dits, 2008.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d’una lectora, 2000.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany, 2015.
♠ L’home que volia arribar lluny 2013.
♣ Llop entre llops, 2012.

John Fante
♥ A l’oest de Roma.
♠ La germandat del raïm, 2013.

Remo Fasani
♠ Novenaris, 2020.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria, 2021.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera, 2013.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus, 2021.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras, 2011.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor, 2014.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby, 2021.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary, 1999.
♣ Trois contes, 1972.
♠ La tentation de Saint Antoine, 2006.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit, 2015.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat, 2005.

Richard Ford
♠ Canadà, 2013.

Danielle Fournier et Louise Marois

♠ je n'aime pas Violet, 2024.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, 2014.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama, 1984.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions, 2015.

Jordi Galli
♠ La ruta invisible, 2024.

Mireille Gansel

♣ Traduir com transhumar, 2021.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical, 2014.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes, 2004.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford, 2013.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut, 2014.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953), 2018.

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945), 2012.
♣ Les Faux-Monnayeurs, 1972.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942), 2006.

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així, 2017.
♣ Tot el teatre I (1965-1967), 2019.

Jean Giono
♠ L’home que plantava arbres, 2008.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont, 2019.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal, 2010.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart, 2015.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit, 1991.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos

Anna Gual
♣ Molsa 2016.

Antoni Gual
♣ Locus 2015.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili, 2014.

Hakan Günday
♣ Daha!, 2017.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road, 2012.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa, 2013.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món, 2013,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda, 2015.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938), 2017.
♣ Cuadernos negros II (1938-1939), 2018.

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°, 2013.

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa, 2018.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari, 2010.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips, 2012.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada, 2017.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko, 2016.
♠ Una soledad demasiado ruidosa , 2021.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent, 2014.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça 2018.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d’un president a l’exili, 2010.

John Irving
♣ En una sola persona, 2013.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia, 1991.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie, 1968.
♠ Aires 2017.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956, 2017.
♦ Quadern de verdor, 2021.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos), 2015.

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), 2003.

Ba Jin
♠ Família, 2011.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma, 2014.
♣ Era una broma, 2014.
♣ Infinit. Història d’un moment 
♠ Infinito. La historia de un momento
♥ Moo Pak , 2012.
♦ Moo Pak, 2012.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia, 2013.

Franz Kafka
♠ La carta al pare, 2020.
♥ Cartes a Milena, 2018.
♣ El castell, 2019.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills, 2020.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art, 2016.

Immanuel Kant
♠ Crítica de la raó pura, 2024.
♣ Crítica de la raó pura , 2024.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular, 2014.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides, 2007.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance, 2002.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat 2018.

Claire Keegan
♣ Tres llums , 2017.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom, 2015.

Patrisse Khan-Cullors (& asha bandele)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter, 2021.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición, 2019.
♣ Temor y temblor, 2019.
♣ Migajas filosóficas, 2016.
♣ El concepto de la angustia, 2016.
♣ Prólogos, dins Escritos Volumen 4/2, 2016.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se, 2012.

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret, 2015.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot, 2013.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K. 2013.

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera, 2007.

Milan Kundera
♠ El Teló, 2005.

Carmen Laforet
♠ Nada, 1945.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves 2009.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada, 2013.
♣ Volar en cercles, 2016.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt, 2014.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons, 2013.
♣ Els jardins de la dissidència, 2014.

Édouard Levé
♣ Autoretrat, 2018.
♥ Suïcidi, 2018.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès, 2006.

Aina Li
♣ El noi del bus, 2015.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka, 2015.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum, 2014.
♣ Boscana,, 2018.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa, 2019.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi, 2013.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles, 2009.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes, 2012.
♦ Sota l’asfalt, 2015.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya, 2013.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya, 2012.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor, 2015.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats, 2013.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians, 2019.

Alice McDermontt
♣ Algú, 2015.

Helen Macdonald
♣ F de falcó, 2016.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor, 2015.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), 2008.

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia, 2020.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família, 2021.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca, 2011.

Katherine Mansfield
♣ Diaris, 2018.
♥ Felicitat i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♦ La festa al jardí i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♠ Un niu de tórtores i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♣ Una mica infantil i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♥ En una pensió alemanya, dins Tots els contes, 2018.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997), 2020.
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980), 2019.

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà, 2011.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter, 2014.

Antoni Martí i Monterde

♠ L'erosió, 2019.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats, 2013.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada, 2016.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra, 2012.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho, 1994.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència, 2010.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II, 2016.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta, 2018.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente, 2019.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai, 2015.

Leonard Michaels
♠ Sylvia, 2010.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria, 2012.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc, 2013.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia, 2012.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits, 2014.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger, 2018.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers, 2012.

Carles Hac Mor
♠ Converses, amb Antoni Clapés 2022.
♣ Fer les cartes, amb Antoni Clapés, 2022.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català, 2008.

Alberto Moravia
♠ Agostino, 1991.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador, 2015.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te, 2008.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, 2013.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe, 2016.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència, 2018.

Alice Munro
♠ Estimada vida, 2013.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, 2013.
♣ Homes sense dones, 2015.
♣De què parlo quan parlo d’escriure, 2017.

Michela Murgia
♠ L’acabadora, 2011.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, 2012.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83, 2015.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid, 2014.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament, 2020.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, 2021.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes, 2009.

Irene Némirovsky
♠ El Ball, 2019.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia, 2011.
♠ El cas Wagner, 2012.
♣ Nietzsche contra Wagner, 2012.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia, 2013.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa, 2014.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor, 2008.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries, 2014.

Nuccio Ordine
♠ Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, 2017.
♣ Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, 2022.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes, 2016.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic, 2016.

Cynthia Ozick
♠ El Xal, 2010.

Miquel Pairolí
♠ Octubre, 2010.

Simon Painchaud
♣ Je parle de vos silences, 2023.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu, 2018.
♣ La tardor em sobta, 2022.

Sergi Pàmies
♣ Tres novel·les analògiques, 2025.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals, 2012.

Marta Pasqual
♣Joan Sales, la ploma contra el silenci, 2012.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història, 2001.

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen, 1974.
♦ Acte de violència, 2017.
♦ Les portes del passat, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♠ Les paraules dels botxins, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♣ Les finestres interiors, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♥ La nit horitzontal, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♠ Joc brut, dins A l’ombra del crim, 2018.
♣ L’inspector fa tard, dins A l’ombra del crim, 2018.
♥ Doble o res, dins A l’ombra del crim, 2018.
♦ Cartes a Jones Street, 2022.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre, 2015.

Lucia Pietrelli
♠ V, 2016.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya, 1978.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa, 1. Colinas verdes, colinas rojas, 2004.
♣ Los cuerpos desnudos, 2. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.
♥ Las cenizas del hierro, 3. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi, 2015.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere,1996.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell,1985.
♥ El carrer estret, 2004.
♦ El quadern gris, 2012.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), 2014.
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles, 2017.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, 2019.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964), 2018.

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, 1997.

Andrei Platónov
♣ La rasa, 2014.

Sylvia Plath
♣ Diaris, 2024.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I, 1927.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític, 2015.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan, 2020.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta, 1998.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos, 2016.
♣ Era, 2018.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França, 2014.

Carles Porta
♠ Fago, 2012.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat, 2016.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després, 2011.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera, 2016.

Marcel Proust
♦ Combray, 2010.
♥ Un amor d’en Swan, 2010.
♣ A l’ombra de les noies en flor I, 2012.
♣ A l’ombra de les noies en flor II, 2014.
♣ A l’ombra de les noies en flor, 2013.
♠ El cantó de Guermantes I, 2014.
♣ El cantó de Guermantes II, 2015.
♥ Sodoma i Gomorra I, 2016.
♦ Sodoma i Gomorra II, 2017.
♣ La presonera I, 2018.
♠ La presonera II, 2018.
♣ Albertine desapareguda I, 2020.
♥ Albertine desapareguda II, 2021.
♦ El temps retrobat I, 2022.
♠ El temps retrobat II, 2022.
♣ Cartas escogidas (1888-1922), 2022.
♥ Les soixante-quinze feuillets. Et autres manuscrits inédits, 2021.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat, 2016.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals, 2017.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet, 2015.

Adrià Pujol
♣ Alteracions, 2013.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix, 2014.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos, 2010.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur, 2010.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019, 2021.

Carles Rebassa
♠ Eren ells, 2017.
♣ Sons bruts, 2019.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir, 2011.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, 2013.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert, 2012.

Diane Régimbald
♣ Elle voudrait l’ailleurs encore, 2024.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres, 2016.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura, 2015.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte, 2010.
♠ Cartes a un poeta jove, 2015.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926), 2015.
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II,, 2016.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois, 2003.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya, 2011.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie, 1957.

Marilynne Robinson
♣ Gilead, 2018.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils, 2005.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, 2020.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, 1985.
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Mirall trencat, 2006.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres, 2016.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem, 2002.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía,2000.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins, 2015.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2014.

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili, 2002.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana, 1976.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats, 2019.

Karen Russell
♠ Terra de caimans, 2012.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne, 2012.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944, 1994.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord, 2021.
♥ Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània, 2023.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Viatge d’un moribund, 2013.
♦ Cartes a Màrius Torres, 2014.
♥ Incerta glòria, 2017.
♣ El vent de la nit, 2018.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres, 2014.

James Salter
♥ Això és tot, 2014.
♣ L’última nit, 2014.
♥ Anys llum, 2017.
♦ L’art de la ficció, 2017.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968), 2018.
♣ Diaris (1969-1972), 2020.

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política, 2012.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no, 2017.

George Sand
♠ Histoire de ma vie, 2004.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia, 2017.
♣ L’ordre de les coses, 2018.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure, 2007.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?, 2008.

George Saunders
♥ Deu de desembre, 2013.
♦ Pastoràlia, 2014.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona, 2014.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange, 2010.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860), 2022.

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro, 2007.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka, 2012.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn, 2020.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein, 2015.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?, 2014.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera, 2014.
♥ 
El món interior. Una història europea, 2024.

 Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?, 2019.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós, 2012.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler, 2017.

Lionel Shriver
♣ Germà gran , 2014.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004, 2016.

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol, 2008.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga, 2011.

Ali Smith
♠ Tardor, 2019.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas, 2012.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses, 2011.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d’amor i d’exili, 2009.

Joaquim Soler
♣ París-Bis,, 2013.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya, 2014.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules, 2016.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern , 2020.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984, 2017.

John Steinbeck
♠ El poni roig, 2011.
♥ Viatges amb el Charley, 2020.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes, 1973.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess, 2013.
♣ Em dic Lucy Barton, 2017.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, 1996.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia, 2011.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017, 2019.

Àlex Susanna
♠ Filtracions, 2016.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018, 2019.

Wisława Szymborska
♠ Instant, 2018.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena, 2011.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial, 2015.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics, 2011.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia, 2013.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom, 2016.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació, 2006.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme, 2001.

Peter Terrin
♠ El vigilant, 2014.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra, 2016.

Henry David Thoreau
♣ Caminar, 2017.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges, 2016.

Lluís Todó
♣ L’últim mono, 2015.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles, 2013.

Lev Tolstoi
♥ Confessió, 2013.
♣ La mañana de un terrateniente, 2021.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?, 2017.
♦ La sonate a Kreutzer, 2017.
♠ Le Père Serge, 2017.
♣ Maître et serviteur, 2017.
♥ Hadji-Mourat, 2017.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres, 2013.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda, 2011.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta, 2017.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa, 2011.

Francesc Trabal
♠ Vals, dins Novel·les (II), 2018.
♣ Temperatura, dins Novel·les (II), 2018.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, 2021.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç, 2012.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917, 2015.

Magdalena Tulli
♠ El defecte, 2015.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor, 1988.
♥ El primer amor, 2019.
♦ Dos amics, 2019.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra, 2015.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 6, 2017.
♥ 24 contes, , 2021.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant, 1995.
♣ L’ambició de l’Aleix, 1995

Valéry, Paul
♠ Tal qual, 2020.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent, 2014.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit, 2013.

Antònia Vicens
♥ Lovely, 2019.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, 2020.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953), 2012.

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, 2021.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres, 2008.
♠ Amors i laberints, 2010.
♥ Les llunes i els calàpets, 2015.
♦ La mà del jardiner, 2015.
♣ L’illa dels dòlmens, 2015.
♦ La ciutat de ningú, 2017.
♥ Aigües desprotegides, 2018.
♠ Quan el cel embogeix, 2019.
♣ Si entra boira no tendré on anar, 2022.
♥ Els miralls negres, 2013.

Guillem Viladot
♠ La Cendra, 2019.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999), 2012.
♣ Un home que se’n va, 2014.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua, 2016.

Voltaire
♥ Càndid

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós, 2016.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu, 2017.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims, 2011.
♣ Culpa, 2012.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat, 2012.
♠ Mare nit, 2014.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això, 2014.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes, 2022.

Evelyn Waugh
♠ L’ésser estimat, 2015.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell, 2013.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida, 2014.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir, 2021.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?, 2021.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut

Virginia Woolf
♠ Les Ones, 2016.
♣ Una cambra pròpia, 2014.
♥ Un esbós del passat, 2018.
♦ Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, 2023.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida, 2011.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres, 2015.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973), 2019.

Ouanessa Younsi
♠ Nous ne sommes pas des fées, 2022 (avec Louise Dupré).

Marguerite Yourcenar
♠ Mémoires d’Hadrien, 1971.

Marie-Claire Zimmermann
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat, 2004.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi, 2015.
♠ Petita crònica. Quatre narracions, 2015.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2015.
♠ Trois poètes de leur vie, 2003.
♠ Clarissa, 2017.
♥ Por, 2018.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig, 2018.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta, 2020.
♣ Encuentro con libros, 2020.
♥ Dietaris, 2021.

Copyright © 2025 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook WordPress theme