Mai no ens cansarem prou de blasmar la – mal anomenada – Llei Antiterrorista. Una llei que permet tot tipus de estratagemes ben poc democràtiques, sota el paraigua de les 72 hores de detenció sense presència d’advocats o de defensors de cap mena. Una llei que, en un estat de dret normal, hauria merescut la seva anul·lació total per part del Tribunal Constitucional corresponent.
A l’estat espanyol, sembla que el Tribunal Constitucional té altres temes més importants de que preocupar-se – com el perillosíssim Estatut català, que pretén la destrucció de la incorpòria i sagrada unitat del regne d’espanya i provocar l’extinció de la indefensa i feble llengua espanyola al nostre país – que no pas el respecte de conceptes evanescents com els drets humans, la presumpció d’innocència, el dret a un judici just o d’altres minúcies: com la presència d’un advocat o el dret a no declarar contra un mateix…
Tant és així que no només va acceptar la detenció dels “sospitosos de terrorisme” (que són els únics ciutadans de l’estat que no gaudeixen de la benvolença d’ésser anomenats “presumptes) durant 72 hores sense ésser posada a “disposició del jutge”, sinó que també va creure legal la possibilitat de que aquesta detenció es pugui perllongar unes “altres quaranta-vuit hores”! I, al damunt, que pugui passar tota aquesta abusiva quantitat d’hores incomunicat…
No cal ésser una fura per a preveure en que s’empraran aquestes hores de privació de llibertat i en situació d’incomunicació, oi?
Potser són incompatibles, els conceptes de “estat de dret” i “estat espanyol”? Històricament, l’evidència és palmària. Pel que fa al present, a banda de rentar-se un xic la cara i repintar la façana – afegint-se a la campanya “espanya, cara neta!” – amb el somriure de Bambi, perfumat pel famós tarannà del nou-socialisme ibèric, a l’estat espanyol segueix essent palès que el concepte “estat espanyol de dret” és un oxímoron sense solucio.
Ara bé, ja que segueix vigent, malgrat que és una legislació més pròpia d’un estat d’excepció – o d’un estat on el respecte dels drets humans és de fireta – podem, lícitament, fer-nos la següent pregunta: a quants agressors feixistes els ha estat aplicada, la llei antiterrorista?
Amic Guillem, seguim l’empremta de les teves passes…
divendres, 11 d’abril del 2008
