Skip to content
  • Inici
  • Autors/es i títols analitzats
  • Traductors/es i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Anàlisi i orientació literària

Era, Jaume C. Pons Alorda, laBreu Edicions, 2018

Era, Jaume C. Pons Alorda

Posted on 29 de maig de 20189 de juliol de 2021 By Xavier Serrahima No hi ha comentaris a Era, Jaume C. Pons Alorda
Si t'agrada, comparteix-ho!
Tweet
Lectures: 179

Loading

Era, Jaume C. Pons Alorda

El meu temps acaba (de començar)

He comentat en alguna altra ocasió, però no m’importa repetir-ho ara, que quan es tracta de poesia les anàlisis literàries esdevenen més aviat visions; visions perquè tot i que qualsevol art i anàlisi siguin incompatibles —com es pot valorar amb el cap el que sorgeix (o hauria de sorgir) del cor?—, en la poesia ho és encara més. Cal deixar, doncs, la raó, l’anàlisi pròpiament dita, i provar de reflectir els efectes o la visió que la lectura del poemari han produït en tu.

Era, Jaume C. Pons Alorda, 2018Aquesta manera d’entendre la lectura (i la interpretació) poètica pot comportar el rebuig d’alguns. Sobretot el d’aquells que cerquen en una crítica o anàlisi literària una font de certesa, un pilar on subjectar-se, un xic de llum enmig de la tenebra; aquells que tenen la (utòpica) pretensió que l’analista (el prologuista o l’epiloguista) els expliquin, encara que sigui una mica, el poemari. Utòpica perquè, en primer lloc, en poesia no hi ha res a explicar; en segon, perquè si hi hagués res, ho explicaria el mateix poemari.

No li he demanat a en Jaume C. Pons Alorda què volia explicar, quan va escriure Era, que va publicar aquest mes de febrer laBreu Edicions, però si ho hagués fet estic convençut que, com a artista que és, el que hauria respost és, mot amunt mot avall: «Llegeix-lo i el mateix poemari et donarà la resposta». O, més exactament, et donarà la teva resposta. Perquè, un cop l’hagis llegit, el poemari ja no serà tan sols seu, sinó que serà teu. I, per tant, seràs tu qui l’expliqui, qui se l’expliqui.

Com la guineu o la rosa del Petit Príncep, només se t’obrirà si el fas teu, si ets capaç d’anostrar-te’l —al llibre d’Antoine de Saint-Exupéry parla de domesticar, però cap poesia (i la del caimarí menys que cap altra) mai no pot ésser domesticada. Per fer-ho, és clar, l’hauràs de llegir i rellegir, tantes i tantes vegades com (et) faci falta, fins que gairebé et sàpigues tots els versos de memòria, fins que no et calgui obrir el llibre per llegir-los; fins que et ressonin dins teu, com una d’aquelles músiques que no et pots treure del cap, que no pots deixar de taral·lejar, allà on siguis.

Encara que la taral·legis a la teva manera, barrejant versos o trossos de versos, com si fossin un trencaclosques. Dins teu, pots llegir, per exemple “totes les coses tenen/ pous que no veus. / Mai no he dit/ el que tu dius/ que he dit./ Assumir-ho/ em// calma”. Perquè un poemari, un de veritat, no pas un simple recull de poemes més o menys dispersos, és més que un conjunt de poemes. És, en realitat, un llarg, únic poema escrit a peces. Una simfonia de paraules, de versos, dividida en moviments.

Una simfonia que, dins nostre, no tan sols es transforma —es re-crea— sinó que s’ha de transformar i re-crear. Al final, essent com és cada poema essencial —una baula imprescindible en l’arquitectura del llibre de poemes—, és el conjunt el que compta, el que deixa, tot ell, petja en nosaltres; el que se’ns adreça. El que, sense dir-nos-ho, dient-nos-ho sense dir-ho —perquè “sols el buit / sap fer de mare”—, ens ho diu tot; el que ens diu els que ens ha de dir.

És possible que —en el ben poc provable cas que algú m’hagi seguit fins aquí— penseu que, tot i havent dit molt (massa, potser?), he dit ben poc, o no he dit res. Si és així —i segurament teniu raó—, feliciteu-vos i deixeu de llegir aquesta meva anàlisi o visió literària del poemari. I dirigiu-vos directament —i sense passar per la casella del pròleg i de l’epíleg (no pas perquè no siguin bons, que ho són molt, ni perquè no expliquin prou el llibre, sinó precisament pel contrari, perquè diuen tant que convé llegir-los després del poemari) al primer vers. I aneu avançant. Després, quan hagueu llegit i rellegit tot el llibre, quan (us) l’hagueu avostrat, torneu, si molt s’escau, a aquesta meva anàlisi.

Per endinsar-vos el primer que convindria que féssiu és el mateix que ha fet Pons Alorda: despullar-vos del tot, deixar-vos anar. Llanceu per la finestra —o millor, a les escombraries de la història (de la literatura)— tots els vostres a prioris, totes les vostres prevencions, prejudicis i idees preconcebudes. Llegiu-lo com si acabéssiu de néixer —més exactament, de ressuscitar— i tot fos nou per a vosaltres, com si encara fóssiu al Paradís (o a l’Infern, que és la seva altra cara) Perdut.

Com ell, esguardeu-vos ben endins i proveu de recobrar l’infant que viu sempre al fons més fons de cadascun de nosaltres. La criatura meravellada que cada dia descobreix i re-descobreix el món. I que, en fer-ho, vol explicar-ho, exultant, als seus pares. Així que els veu, s’afanya a córrer vers ells i, a cops de cor, amb la veu de la sang —i de l’instint— als llavis, més que dir, canta; més que explicar, esclata en paraules.

La criatura que és, alhora, la nostra versió primigènia, inadulterada, incivilitzada —bestial o salvatge en el sentit original, net, positiu, del terme. La que, per bé o per mal, encara no ha estat afaiçonada o adulterada per les convencions ni les regles, irreprimible i irreprimible. Que, èbria de vida i d’exaltació, diu el que el cor li dicta. Que, per fortuna, encara no ha après que anar-se fent adult significa acostumar-se a la màscara, al personatge que els anys ens van bastint.

Aquest infant que ha crescut però que —amb la follia assenyada dels bojos, que potser fan bitlles però mai deixen de jugar amb elles, que saben que vivim per jugar, per acarar totes i cadascuna de les partides possibles, per més que la majoria les perdem; perquè cada pèrdua és, també, un guany, un guany d’experiència— no vol créixer, que viu tant (i amb tanta intensitat) cada dia que ha viscut mil vides en una mateixa, que necessita morir (una vegada rere l’altre) per viure més —“Em suïcidaré tantes vegades/ que viuré sempre”—, que crema els seus ossos per renéixer de les seves cendres, que sap que la vida i la mort és u, que la vida ho és tot però alhora és no-res —“una cosa viu tan poca estona / i foradada”—, que té tant per donar, i per dir, que, si no ho dóna —i és dóna, tot donant-ho— explota; que, com bé assenyala la cita d’Antònia Vicenç, “si no escrius les paraules t’esclaten/ a la boca”.

Jaume C. Pons Alorda

I, quan li esclaten, les escriu; les deixa anar, les allibera per alliberar-se, per evitar que l’esclat sigui interior, que li faci més mal —o encara més mal. Perquè la vida és un tot, un tot indissociable, indissoluble, on el bé i el mal, el goig i el dolor, fan la seva partida d’escacs. On vida i mort són germanes. On la vida és paraula i la paraula, vida. On no es viu i s’escriu sinó que es viu i s’escriu; s’escriu per viure i es viu per escriure. L’escriptura ens viu, vivim l’escriptura.

I l’escriure-viure —o el viure-escriure, que no són més que dues maneres de dir el mateix— no admet i barreres ni fronteres. La poesia —i, per tant, la vida— no és com la matemàtica, on dos i dos sempre fan quatre. En poesia, i en tot art, dos i dos mai no fan quatre; de vegades fan dos; de vegades, tres; de vegades, zero; infinit, altres vegades. Si l’art s’afirma, s’afirma negant, negant les matemàtiques, negant el 2 + 2 = 4, negant la univocitat i l’autoritat dels entesos —que no acostumen a entendre (quasi) res.

La poesia esclata com la vida. I quan esclata, quan s’il·lumina dins nostre amb una resplendor que ho cega (i ho nega) tot, hem d’extreure-la, hem de convertir-la en paraula, en poema, en dir indecible. I extreure-la tal com és, sense canvis ni adulteracions, amb l’autenticitat de la sang que travessa, impetuosa, indeturable, els rius torrencials de les nostres venes.

Si la nafra fa mal, si la ferida supura, l’hem de mostrar tal com és, sense desfigurar-la ni —el déu de les mil i una veritats ens en guardi!— embellir-la. Si la poesia és la música i la sang del cor, si (ens atrevim) a agafar una navalla ben afilada i a fer-nos un tall ben profund als canells, no podem esperar que la sang que broti sigui neta i clara, bella i delicada. No, serà cabalosa, tumultuosa, irredempta i arrossegarà amb ella el pòsit dels anys viscuts, de la vida viscuda —valgui la redundància.

Per això, hi haurà qui afirmi —i ho faci categòricament, amb l’arrogància dels que oculten els seus dubtes i la seva incapacitat de veure darrera la cortina de fum d’un suposat convenciment— que la poesia de l’autor de Cala foc als ossos no és poètica; fins i tot, que no és poesia. Que li manca aquell to i aquell toc de bellesa, de música de les paraules, que caracteritza la poesia; que la seva obra és més catàrtica que poètica.

No se m’acudirà pas dur la contrària a aquestes eminències —que han llegir tants i tants llibres sobre poesia que semblen haver oblidat llegir poesia; que han oblidat que la poesia (i l’art en general) entén tan poc de normes com l’estat espanyol de democràcia. Tan sols diré dues coses. La primera, que si aneu a alguna de les seves presentacions i l’escolteu recitar els seus poemes sentireu com és la música de les paraules. La segona, que si la poesia és (o és, només) bellesa, vida i poesia no són el mateix i avancen per camins diferents. I que sí l’art és el mirall del cor i de l’ànima de l’artista, i si la poesia és una de les sublimacions de l’art, Pons Alorda és poeta i sobretot poeta, que escriu amb la sang de les seves venes.

I a les seves venes no hi navega tant la bellesa —la bellesa entesa com a sublimació, com a hagiografia— sinó la vida, aquesta vida que ens enamora i ens fa mal alhora. Aquesta vida on les paraules també esclaten, i es retraten. On la bellesa, si existeix, rau (molt) més en l’autenticitat —en allò que en podríem dir, pam amunt, pam avall, la (seva) veritat— que no pas en la seva aparença o significat.

Per dir-ho en un mot seu, rau en la seva “genuificació” o genuïtat. I per això el “tobogan” és “quilomètric”; la “bellesa”, “tumefacta”; l’“excrement”, “il·luminat”; “el concepte de l’altre / és una enganyifa de merda,/ […] una pijada”. Perquè, per a ell, “els que escrivim/ […] com a alquimistes lamentables, transformem la tifa / del mot en el guinyol hieràtic / del significat”.

Tot i amb això, qui pensi que el poeta escriu així per provocar, per cercar l’ofensa, forçant voluntàriament les tintes, seguint —com fan no pas pocs— la vella divisa daliniana «Què parlin de mi encara que sigui bé!» s’equivoca de totes totes.

És cert —em sembla cert— que la poesia, a més a més de per viure i per dir (i fer re-viure el viure)— li serveix, també, per escopir a la closca pelada dels cretins (i dels no cretins) —“No hi ha res més democràtic que la mediocritat”—, per escopir fora, ben lluny, el que d’altra manera se li podriria dins, però ho és igualment que no tan sols acceptarà, sinó que agrairà que els no cretins (i els cretins) escupin damunt la seva closca no pelada. Perquè sap (sempre ho ha sabut, però ara que ha arribat a l’edat de la mort de crist encara ho sap millor) que la majoria seguirà preferint salvar Barrabàs i no Jesús, al que roba i no pas al que es rebel·la i convida els altres a rebel·lar-se.

S’erren del tot —“existir té un nom/ i aquest s’assembla massa/ a Equivocar-se”, “Sabrem superar/ la nostra condició/ de Bíblia d’errades?”— el que creueu que el seu propòsit és épater le bourgeois. En primer lloc, perquè això és el que voldria el burgés. En segon, perquè ell el que fa és xopar la ploma en la seva sang. En tercer, perquè per més que pugui semblar el contrari, per més que pugui fer la impressió d’incontenible i d’incontingut, no tan sols es conté, sinó que es conté molt —no és per això, potser, que ha escollit el color rosa per al seu volum?. Posa el fre de mà i elimina o poda les paraules o expressions que considera excessives, que poden desvirtuar el vers.

No cerca l’escàndol, l’evita. Perquè, com qualsevol artista de veritat, no vol que es parli d’ell, ni tan sols de la seva obra —i, encara menys, per raons no literàries— sinó ésser llegit (i arribar ben endins). Que la poesia —la seva i la de tots els altres— entri a les cases (i al cors i les ànimes dels qui hi viuen) i no en torni a sortir mai més. Vol, per damunt de tot, que allò que el (seu) cor ha escrit, els cors i les ànimes ho llegeixin —altres cors i altres ànimes; tots els cors i totes les ànimes.

divendres 25 i dissabte 26 de maig del mmxviii

© Xavier Serrahima 2018
www.racodelaparaula.cat
@Xavierserrahima

Altres anàlisis literàries de poesia

♦ L’instint. Obra poètica 1962-1993, Josep-Ramon Bach.
♠ Aigües desprotegides, Antoni Vidal Ferrando.
♣ Filtracions, Àlex Susanna.

♥ Arbre que s’allunyà, Antoni Clapés.
♦ La condició lítia, Carles M. Sanuy.

Llicència de Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons

 
       
 Tweet  
Notes de lectura, Català, Poesia, Pons Alorda, Jaume C. Tags:anàlisi literària, Antoine de Saint-Exupéry, Antònia Vicenç, art, crítica, crítica literària, cultura, Era, Jaume C. Pons Alorda, Labreu Edicions, literatura, literatura en català, llegir, llibre de poemes, llibres, nota de lectura, poemari, poesia, ressenya literària

Navegació d'entrades

Previous Post: El pavelló núm. 6, Anton Txékhov
Next Post: Un esbós del passat, Virginia Woolf

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegitsd

  • L’ambició de l’Aleix, Enric Valor (32.705)
  • Mirall trencat, Mercè Rodoreda (18.336)
  • Sants innocents a Gaza (14.864)
  • Qui sóc? (14.775)
  • Mal d’escola, Daniel Pennac (12.549)
  • Oxímorons (12.291)
  • Llengua comuna (12.230)
  • Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla (11.700)
  • PSC, PS…Què? (11.167)
  • Millors col·legis de Catalunya (10.294)
  • Informe de l’interior, Paul Auster (10.184)
  • Presó provisional per a Fèlix Millet (10.146)
  • Apologia de l’escola concertada (9.820)

Entrades recents

  • Notes d’un dietari: 3 de juliol del mmxxv
  • Notes d’un dietari, 2 de juliol mmxxv
  • Diaris complets (I: El Somriure de l’atzar), Feliu Formosa, Quip Pro Quo Edicions, 2024
  • Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025
  • Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter

Comentaris recents

  • Xavi Parcerissa Pagador en Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal
  • XavierSerrahima en Parlem de literatura catalana actual?
  • Roger Vilà Padró en Parlem de literatura catalana actual?
  • Pep en La festa de Gerald, Robert Coover, Quaderns Crema, 2023
  • ferran escoda en Consells als joves escriptors, Charles Baudelaire
maig 2018
DlDtDcDjDvDsDg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031 
« abr.   juny »

Vols rebre les noves entrades?

Subscriu-te a la llista de correu electrònic i seràs el primer en rebre les noves entrades.

Arxius

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Cerca

Si t’ha agradat, comparteix-ho a les xarxes

Tweet

Llista d’autors i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠ Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari,.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964) .

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d’Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa .
♣ Ma tête est forte de celle qui danse.
♥ Des formes utiles.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan.
♦ Emma.

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort, dins Després de la pluja.
♣ Els ulls, dins Després de la pluja.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

asha bandele (& Patrisse Khan-Cullors)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.
♦ Els dies sense fi.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.
♠ El nebot de Wittgenstein.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969, dins Cicle dels dietaris I.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971, dins Cicle dels dietaris I.
♣ Francesc Pujols per ell mateix, dins Cicle de biografies III.
♥ Geografia espiritual de Catalunya, dins Cicle de biografies III.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974, dins Cicle dels dietaris II.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976, dins Cicle dels dietaris II.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

Jacques Brault
♣ À jamais.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.
♥ Guignol’s band I.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena.

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés.
♠ Microgrames, amb Alícia Casadesús.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♥ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.
♠ Converses.
♣ Fer les cartes.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Robert Coover
♠ La festa de Gerald.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l’exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II.
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).
♣ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. II (1984-2012).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III).
♠ L'angle noir de la joie.
♣
Disparaître.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia, 2000.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I, 1974.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick, 2012.
♠ David Copperfield, 2018.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta, 2012.
♠ Les nits blanques, 2015.
♣ Crim i càstig, 2021.
♠ Apunts del subsòl, 2021.
♣ Una novel·la en nou cartes, 2021.
♥ Un cor dèbil, 2021.
♦ Un lladre honrat, 2021.
♠ Una noia dòcil, 2021.
♣ El somni d’un home ridícul, 2021.
♥ Una història desagradable, 2021.
♦ El doble, 2021.
♠ Cartes (1838-1867), 2023.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial, 2016.

Réjean Ducharne
♣ L’engolida dels engolits, 2017.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies, 2012.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes, 2010.
♣ Més amunt que les flames, 2016.
♥ L’album multicolore, 2014.
♦ L’àlbum multicolor, 2020.
♣ Théo à jamais, 2020.
♥ Nous ne sommes pas des fées.
♦ Exercices de joie Premier compte-rendu, 2022.
♠ Exercices de joie Deuxième compte-rendu, 2022.
♣ Exercices de joie Trosième compte-rendu, 2022.
♥ Exercices de joie Quatrième compte-rendu 2022.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra, 2020.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas, 2015.
♥ El dolor, 2019.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals, 2021.
♣ Ocells, bèsties i parents, 2021.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa, 2011.

Jean Echenoz
♣ 14, 2013.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei, 2014.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets, 2010.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera, 2015.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs, 2015.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys, 2011.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica, 2012.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure, 2004.

Laia Fàbregues
♣ La nena dels nou dits, 2008.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d’una lectora, 2000.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany, 2015.
♠ L’home que volia arribar lluny 2013.
♣ Llop entre llops, 2012.

John Fante
♥ A l’oest de Roma.
♠ La germandat del raïm, 2013.

Remo Fasani
♠ Novenaris, 2020.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria, 2021.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera, 2013.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus, 2021.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras, 2011.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor, 2014.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby, 2021.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary, 1999.
♣ Trois contes, 1972.
♠ La tentation de Saint Antoine, 2006.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit, 2015.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat, 2005.

Richard Ford
♠ Canadà, 2013.

Danielle Fournier et Louise Marois

♠ je n'aime pas Violet, 2024.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, 2014.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama, 1984.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions, 2015.

Jordi Galli
♠ La ruta invisible, 2024.

Mireille Gansel

♣ Traduir com transhumar, 2021.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical, 2014.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes, 2004.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford, 2013.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut, 2014.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953), 2018.

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945), 2012.
♣ Les Faux-Monnayeurs, 1972.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942), 2006.

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així, 2017.
♣ Tot el teatre I (1965-1967), 2019.

Jean Giono
♠ L’home que plantava arbres, 2008.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont, 2019.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal, 2010.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart, 2015.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit, 1991.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos

Anna Gual
♣ Molsa 2016.

Antoni Gual
♣ Locus 2015.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili, 2014.

Hakan Günday
♣ Daha!, 2017.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road, 2012.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa, 2013.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món, 2013,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda, 2015.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938), 2017.
♣ Cuadernos negros II (1938-1939), 2018.

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°, 2013.

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa, 2018.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari, 2010.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips, 2012.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada, 2017.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko, 2016.
♠ Una soledad demasiado ruidosa , 2021.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent, 2014.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça 2018.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d’un president a l’exili, 2010.

John Irving
♣ En una sola persona, 2013.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia, 1991.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie, 1968.
♠ Aires 2017.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956, 2017.
♦ Quadern de verdor, 2021.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos), 2015.

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), 2003.

Ba Jin
♠ Família, 2011.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma, 2014.
♣ Era una broma, 2014.
♣ Infinit. Història d’un moment 
♠ Infinito. La historia de un momento
♥ Moo Pak , 2012.
♦ Moo Pak, 2012.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia, 2013.

Franz Kafka
♠ La carta al pare, 2020.
♥ Cartes a Milena, 2018.
♣ El castell, 2019.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills, 2020.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art, 2016.

Immanuel Kant
♠ Crítica de la raó pura, 2024.
♣ Crítica de la raó pura , 2024.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular, 2014.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides, 2007.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance, 2002.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat 2018.

Claire Keegan
♣ Tres llums , 2017.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom, 2015.

Patrisse Khan-Cullors (& asha bandele)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter, 2021.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición, 2019.
♣ Temor y temblor, 2019.
♣ Migajas filosóficas, 2016.
♣ El concepto de la angustia, 2016.
♣ Prólogos, dins Escritos Volumen 4/2, 2016.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se, 2012.

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret, 2015.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot, 2013.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K. 2013.

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera, 2007.

Milan Kundera
♠ El Teló, 2005.

Carmen Laforet
♠ Nada, 1945.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves 2009.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada, 2013.
♣ Volar en cercles, 2016.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt, 2014.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons, 2013.
♣ Els jardins de la dissidència, 2014.

Édouard Levé
♣ Autoretrat, 2018.
♥ Suïcidi, 2018.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès, 2006.

Aina Li
♣ El noi del bus, 2015.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka, 2015.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum, 2014.
♣ Boscana,, 2018.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa, 2019.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi, 2013.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles, 2009.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes, 2012.
♦ Sota l’asfalt, 2015.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya, 2013.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya, 2012.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor, 2015.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats, 2013.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians, 2019.

Alice McDermontt
♣ Algú, 2015.

Helen Macdonald
♣ F de falcó, 2016.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor, 2015.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), 2008.

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia, 2020.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família, 2021.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca, 2011.

Katherine Mansfield
♣ Diaris, 2018.
♥ Felicitat i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♦ La festa al jardí i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♠ Un niu de tórtores i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♣ Una mica infantil i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♥ En una pensió alemanya, dins Tots els contes, 2018.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997), 2020.
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980), 2019.

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà, 2011.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter, 2014.

Antoni Martí i Monterde

♠ L'erosió, 2019.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats, 2013.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada, 2016.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra, 2012.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho, 1994.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència, 2010.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II, 2016.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta, 2018.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente, 2019.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai, 2015.

Leonard Michaels
♠ Sylvia, 2010.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria, 2012.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc, 2013.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia, 2012.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits, 2014.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger, 2018.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers, 2012.

Carles Hac Mor
♠ Converses, amb Antoni Clapés 2022.
♣ Fer les cartes, amb Antoni Clapés, 2022.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català, 2008.

Alberto Moravia
♠ Agostino, 1991.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador, 2015.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te, 2008.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, 2013.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe, 2016.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència, 2018.

Alice Munro
♠ Estimada vida, 2013.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, 2013.
♣ Homes sense dones, 2015.
♣De què parlo quan parlo d’escriure, 2017.

Michela Murgia
♠ L’acabadora, 2011.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, 2012.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83, 2015.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid, 2014.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament, 2020.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, 2021.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes, 2009.

Irene Némirovsky
♠ El Ball, 2019.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia, 2011.
♠ El cas Wagner, 2012.
♣ Nietzsche contra Wagner, 2012.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia, 2013.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa, 2014.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor, 2008.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries, 2014.

Nuccio Ordine
♠ Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, 2017.
♣ Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, 2022.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes, 2016.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic, 2016.

Cynthia Ozick
♠ El Xal, 2010.

Miquel Pairolí
♠ Octubre, 2010.

Simon Painchaud
♣ Je parle de vos silences, 2023.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu, 2018.
♣ La tardor em sobta, 2022.

Sergi Pàmies
♣ Tres novel·les analògiques, 2025.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals, 2012.

Marta Pasqual
♣Joan Sales, la ploma contra el silenci, 2012.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història, 2001.

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen, 1974.
♦ Acte de violència, 2017.
♦ Les portes del passat, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♠ Les paraules dels botxins, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♣ Les finestres interiors, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♥ La nit horitzontal, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♠ Joc brut, dins A l’ombra del crim, 2018.
♣ L’inspector fa tard, dins A l’ombra del crim, 2018.
♥ Doble o res, dins A l’ombra del crim, 2018.
♦ Cartes a Jones Street, 2022.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre, 2015.

Lucia Pietrelli
♠ V, 2016.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya, 1978.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa, 1. Colinas verdes, colinas rojas, 2004.
♣ Los cuerpos desnudos, 2. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.
♥ Las cenizas del hierro, 3. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi, 2015.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere,1996.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell,1985.
♥ El carrer estret, 2004.
♦ El quadern gris, 2012.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), 2014.
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles, 2017.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, 2019.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964), 2018.

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, 1997.

Andrei Platónov
♣ La rasa, 2014.

Sylvia Plath
♣ Diaris, 2024.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I, 1927.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític, 2015.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan, 2020.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta, 1998.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos, 2016.
♣ Era, 2018.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França, 2014.

Carles Porta
♠ Fago, 2012.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat, 2016.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després, 2011.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera, 2016.

Marcel Proust
♦ Combray, 2010.
♥ Un amor d’en Swan, 2010.
♣ A l’ombra de les noies en flor I, 2012.
♣ A l’ombra de les noies en flor II, 2014.
♣ A l’ombra de les noies en flor, 2013.
♠ El cantó de Guermantes I, 2014.
♣ El cantó de Guermantes II, 2015.
♥ Sodoma i Gomorra I, 2016.
♦ Sodoma i Gomorra II, 2017.
♣ La presonera I, 2018.
♠ La presonera II, 2018.
♣ Albertine desapareguda I, 2020.
♥ Albertine desapareguda II, 2021.
♦ El temps retrobat I, 2022.
♠ El temps retrobat II, 2022.
♣ Cartas escogidas (1888-1922), 2022.
♥ Les soixante-quinze feuillets. Et autres manuscrits inédits, 2021.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat, 2016.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals, 2017.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet, 2015.

Adrià Pujol
♣ Alteracions, 2013.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix, 2014.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos, 2010.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur, 2010.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019, 2021.

Carles Rebassa
♠ Eren ells, 2017.
♣ Sons bruts, 2019.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir, 2011.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, 2013.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert, 2012.

Diane Régimbald
♣ Elle voudrait l’ailleurs encore, 2024.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres, 2016.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura, 2015.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte, 2010.
♠ Cartes a un poeta jove, 2015.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926), 2015.
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II,, 2016.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois, 2003.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya, 2011.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie, 1957.

Marilynne Robinson
♣ Gilead, 2018.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils, 2005.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, 2020.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, 1985.
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Mirall trencat, 2006.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres, 2016.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem, 2002.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía,2000.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins, 2015.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2014.

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili, 2002.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana, 1976.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats, 2019.

Karen Russell
♠ Terra de caimans, 2012.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne, 2012.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944, 1994.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord, 2021.
♥ Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània, 2023.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Viatge d’un moribund, 2013.
♦ Cartes a Màrius Torres, 2014.
♥ Incerta glòria, 2017.
♣ El vent de la nit, 2018.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres, 2014.

James Salter
♥ Això és tot, 2014.
♣ L’última nit, 2014.
♥ Anys llum, 2017.
♦ L’art de la ficció, 2017.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968), 2018.
♣ Diaris (1969-1972), 2020.

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política, 2012.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no, 2017.

George Sand
♠ Histoire de ma vie, 2004.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia, 2017.
♣ L’ordre de les coses, 2018.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure, 2007.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?, 2008.

George Saunders
♥ Deu de desembre, 2013.
♦ Pastoràlia, 2014.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona, 2014.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange, 2010.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860), 2022.

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro, 2007.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka, 2012.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn, 2020.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein, 2015.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?, 2014.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera, 2014.
♥ 
El món interior. Una història europea, 2024.

 Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?, 2019.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós, 2012.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler, 2017.

Lionel Shriver
♣ Germà gran , 2014.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004, 2016.

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol, 2008.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga, 2011.

Ali Smith
♠ Tardor, 2019.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas, 2012.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses, 2011.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d’amor i d’exili, 2009.

Joaquim Soler
♣ París-Bis,, 2013.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya, 2014.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules, 2016.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern , 2020.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984, 2017.

John Steinbeck
♠ El poni roig, 2011.
♥ Viatges amb el Charley, 2020.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes, 1973.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess, 2013.
♣ Em dic Lucy Barton, 2017.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, 1996.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia, 2011.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017, 2019.

Àlex Susanna
♠ Filtracions, 2016.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018, 2019.

Wisława Szymborska
♠ Instant, 2018.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena, 2011.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial, 2015.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics, 2011.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia, 2013.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom, 2016.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació, 2006.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme, 2001.

Peter Terrin
♠ El vigilant, 2014.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra, 2016.

Henry David Thoreau
♣ Caminar, 2017.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges, 2016.

Lluís Todó
♣ L’últim mono, 2015.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles, 2013.

Lev Tolstoi
♥ Confessió, 2013.
♣ La mañana de un terrateniente, 2021.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?, 2017.
♦ La sonate a Kreutzer, 2017.
♠ Le Père Serge, 2017.
♣ Maître et serviteur, 2017.
♥ Hadji-Mourat, 2017.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres, 2013.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda, 2011.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta, 2017.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa, 2011.

Francesc Trabal
♠ Vals, dins Novel·les (II), 2018.
♣ Temperatura, dins Novel·les (II), 2018.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, 2021.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç, 2012.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917, 2015.

Magdalena Tulli
♠ El defecte, 2015.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor, 1988.
♥ El primer amor, 2019.
♦ Dos amics, 2019.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra, 2015.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 6, 2017.
♥ 24 contes, , 2021.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant, 1995.
♣ L’ambició de l’Aleix, 1995

Valéry, Paul
♠ Tal qual, 2020.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent, 2014.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit, 2013.

Antònia Vicens
♥ Lovely, 2019.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, 2020.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953), 2012.

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, 2021.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres, 2008.
♠ Amors i laberints, 2010.
♥ Les llunes i els calàpets, 2015.
♦ La mà del jardiner, 2015.
♣ L’illa dels dòlmens, 2015.
♦ La ciutat de ningú, 2017.
♥ Aigües desprotegides, 2018.
♠ Quan el cel embogeix, 2019.
♣ Si entra boira no tendré on anar, 2022.
♥ Els miralls negres, 2013.

Guillem Viladot
♠ La Cendra, 2019.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999), 2012.
♣ Un home que se’n va, 2014.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua, 2016.

Voltaire
♥ Càndid

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós, 2016.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu, 2017.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims, 2011.
♣ Culpa, 2012.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat, 2012.
♠ Mare nit, 2014.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això, 2014.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes, 2022.

Evelyn Waugh
♠ L’ésser estimat, 2015.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell, 2013.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida, 2014.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir, 2021.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?, 2021.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut

Virginia Woolf
♠ Les Ones, 2016.
♣ Una cambra pròpia, 2014.
♥ Un esbós del passat, 2018.
♦ Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, 2023.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida, 2011.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres, 2015.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973), 2019.

Ouanessa Younsi
♠ Nous ne sommes pas des fées, 2022 (avec Louise Dupré).

Marguerite Yourcenar
♠ Mémoires d’Hadrien, 1971.

Marie-Claire Zimmermann
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat, 2004.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi, 2015.
♠ Petita crònica. Quatre narracions, 2015.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2015.
♠ Trois poètes de leur vie, 2003.
♠ Clarissa, 2017.
♥ Por, 2018.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig, 2018.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta, 2020.
♣ Encuentro con libros, 2020.
♥ Dietaris, 2021.

Copyright © 2025 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook WordPress theme