Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
La primera lliçó és —o hauria d’ésser— òbvia: el pitjor atac terrorista de la seva història no el provocà cap cèl·lula islamista (cap enemic exterior classificable com els altres), sinó un jove compatriota (un dels seus, doncs). Com ja demostrà l’assassinat d’Isaac Rabin, el fanatisme no és ni ha estat mai patrimoni exclusiu dels altres……
Vaclav i Lena, Haley Tanner Hem comentat en d’altres avinenteses com n’arriba a ésser de difícil la conveniència d’enquadrar o encasellar una obra en un gènere literari determinat. Una dificultat que, en general, és més acusada com major nivell i qualitat ofereix un llibre, car no tan sols beu de diferents deus, sinó que abasta…
Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu”…
L’últim dia abans de demà, Eduard Márquez Considerem que no és aquest el lloc més adient —ni tampoc som nosaltres les persones més preparades per fer-ho…— per tractar de determinar què s’entén per un gènere tan heteròclit i tan poc donat a restriccions i a cenyir-se a normatives o fronteres com és el de la…
En el nostre article anterior ens referíem al perill que suposa tractar de convertir les declaracions polítiques —partidistes i interessades: teleològiques— en una nova realitat, més virtual que no pas real. A mesura que la democràcia s’anava consolidant es produí una tendència, com més va més indeturable, a que els partits creïn una realitat ad…
La realitat rebutja la tirania del temps i no acostuma a entendre de calendaris, però sovint la casualitat provoca unes coincidències ben desafortunades. Comentava Antoni Rovira i Virgili a Els darrers dies de la Catalunya Republicana (pàg. 116-118) la infinita tristesa —combinada amb una sensació de ràbia— que li produïa el fet que el revoltat…
Octubre, Miquel Pairolí Si al gènere autobiogràfic —Josep Pla a banda— cal exigir-li el màxim rigor i fiabilitat possibles, al dels diaris o dietaris personals (que és cosí germà d’aquell) el que cal és reclamar-li un parell d’elements fonamentals: sinceritat i coratge. Sinceritat per a expressar realment allò que es pensa, sense deixar-se temptar pel…
Una de les acusacions permanents que ha fet el PSc a Convergència ha estat la d’apropiar-se indegudament del concepte del catalanisme. Històricament, l’encarregat de retreure a CiU, un dia sí, l’altre també, aquest presumpte greuge havia estat el gran Raimon Obiols. Malgrat els seus paupèrrims resultats, el més fidel dels seus èmuls, l’encara més gran…
Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Xavier Pla Sembla que, per fi, s’està acabant la interminable i feixuguíssima travessia del desert que havien de patir les obres d’assaig literari a casa nostra: afortunadament, van assolint progressivament el lloc que a dreta llei els correspondria dins de l’heteròclit apartat de la “no-ficció”. Fet que ens…
Llegeix més “Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Xavier Pla” »
