Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Traduir com transhumar, Mireille Gansel Paraula interior Quan es parla, i es lloen, les aventures de risc, aquelles que suposen que ens situem al límit de les nostres forces o possibilitats, no s’acostuma a comptar entre elles la que, des del meu (modest) punt de vista és la més perillosa i arriscada de totes, la…
Llegeix més “Traduir com transhumar, Mireille Gansel, Lleonard Muntaner, 2021” »
Tardor, Ali Smith Inseguretat segura Que l’art és —o, més aviat hauria d’ésser— el reflex del món i de la societat que l’ha fet néixer és tan evident que no caldria ni dir-ho; que, en els grans grans artistes, no tan sols són capaços de reflectir en les seves obres artístiques el seu temps sinó,…
Un esbós del passat, Virginia Woolf Sóc qui era És prou sabut —o, almenys, ho hauria d’ésser— que una de les millors maneres de conèixer un escriptor és llegir els seus diaris o dietaris, la seva correspondència i les seves memòries. En al cas de Virginia Woolf, ens deixà uns esplèndids diaris (per desgràcia, encara…
Un abril prodigiós, Elizabeth von Arnim Sortim a la superfície L’any 1929 Virginia Woolf va publicar Una cambra pròpia, on reivindicava el paper de la dona i afirmava que podia ocupar un lloc destacat en qualsevol àmbit cultural sempre que se li concedís “una cambra pròpia i cinc-centes lliures l’any” que li permetés alliberar-se de les cadenes…
Una de les definicions més exactes de l’abisme infranquejable que separa un tipus de literatura d’un altre —de fet, la literatura del que no ho és— el vaig llegir en una reflexió que feia J.M. Coetzee sobre un partit de criquet vist per televisió al seu intercanvi de cartes amb Paul Auster, Ara i aquí….
Les possibilitats de fruïció que ens ofereixen les petites peces d’orfebreria literària que són —o poden ésser— els contes és pràcticament il·limitada. Amb major raó, encara, quan els que els escriuen saben el què es duen entre mans i converteixen el seu cultiu en una part essencial —quan no gairebé exclusiva: pensem en la profunda…
Segurament si ens demanessin quin és l’autor de la segona meitat del segle XX que és més gelós i gasiu amb la seva intimitat —i deixéssim de banda J.D. Salinger, que potser en féu un gra massa— un dels primers que se’ns acudiria seria J.M. Coetzee: un escriptor que tant en la seva obra com…
Llegeix més “Escenes de la vida a províncies, J.M. Coetzee” »
Ara i aquí. Cartes (2008-2011), Paul Auster – J.M. Coetzee Per fortuna, malgrat els constants avanços de la tècnica en la comunicació interpersonal —que, sovint, ens aïllen més que no acosten: “Els telèfons mòbils […], que es van crear per unir les persones però […] de fet sovint les separen, (pàg. 249)— la temptació a…
Llegeix més “Ara i aquí. Cartes (2008-2011), Paul Auster – J.M. Coetzee” »
Sylvia, Leonard Michaels Els anys seixanta foren els de les convulsions, dels grans canvis, dels times are changing dylanians. Els que es proposaven capgirar el món com si fos un mitjó. Anys en que la joventut descobrí l’aroma de la rebel·lia i el tast de la llibertat. Del triomf de la voluntat, de l’home nou,…
El Xal, Cynthia Ozick Ens trobem altra vegada a les portes de la Diada de Sant Jordi, aquell dia assenyalat on els llibres surten a trobar-nos al carrer. A banda del perill de la pluja, des de fa uns anys hem de témer també que un altre temporal ens assoti de nou: el de la…
