Etiqueta: poesia
Viatge d’un moribund, Joan Sales
Viatge d’un moribund, Joan Sales En la presentació que en féu a l’Ateneu, Sam Abrams afirmà que Viatge d’un moribund, de Joan Sales, Club Editor, gener del 2013, és un llibre “d’una gran excel·lència artística, […] [que] comença d’una manera potser discreta i va guanyant en pes i intensitat”. En veritat, el que ens ofereixen les primerenques composicions poètiques…
Presentació de Viatge d’un moribund, de Joan Sales
A qualsevol apassionat per la literatura, creuar el llindar de l’Ateneu Barcelonès li comporta una reminiscència proustiana que el trasllada immediatament a “la penya […] per antonomàsia” de Josep Pla, la del doctor Borralleras. Si, al damunt, l’objectiu de la visita és la presentació d’un altre dels noms insignes de les nostres lletres, l’emoció, la…
Llegeix més “Presentació de Viatge d’un moribund, de Joan Sales” »
L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, Anna Murià / El gall canta per tots dos, Agustí Bartra
L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, Anna Murià / El gall canta per tots dos, Agustí Bartra En El principi de la poesia, Allan Poe posava l’èmfasi en l’essència poètica afirmant que “si goséssim mirar dins les nostres pròpies ànimes descobriríem immediatament que […] ni existeix ni pot existir cap obra […] més supremament noble que…
Midsommarnatt i Nit trista de sant Joan
Comentàvem en l’anàlisi literària d’El doctor Glas, de Hjalmar Söderberg, “els lligams invisibles” que l’uneixen “amb un parell d’enigmàtics poemes entrecreuats entre Gabriel Ferrater i Marta Pessarrodona”. Uns lligams que, per més que Marcel Proust afirmés el contrari —“le moi de l’ecrivain ne se montre que dans ses libres”—, palesen la inextricable intimitat que s’estableix…
Josep Espunyes, Obra poètica
Josep Espunyes, Obra poètica Potser podríem definir la poesia com l’art de traslladar en paraules aquella veu interior que tan sols ens parla a nosaltres mateixos. Tanmateix, al llarg d’un temps no gaire llunyà —del qual encara en sofrim les nefastes conseqüències—, la poesia, més que no pas una estricta creació artística, esdevingué una arma…
Correspondance a trois, Rilke-Pasternak-Tsvétaïeva
Correspondance a trois, Rilke–Pasternak–Tsvétaïeva El de la correspondència literària —si és que podem definir-lo, estrictament com un gènere— ha estat, sens dubte un dels gèneres més descuidats i oblidats a casa nostra. Llevat d’algunes més que lloables excepcions —entre elles, la més que destacable i acurada edició de les cartes de l’enyorat Joan Fuster, duta…
Llegeix més “Correspondance a trois, Rilke-Pasternak-Tsvétaïeva” »
Quatre quartets, T.S. Eliot
Quatre quartets, T.S. Eliot La literatura —com la vida mateixa— sovint és una combinació d’atzar i oportunitat. Existeix per una combinació o concatenació d’atzar: pel fet d’haver-se reunit, en un mateix moment i lloc, l’autor, la idea i la forma. L’atzar d’escollir, entre totes les possibles, una idea, una manera d’escriure-la —de presentar-la— i unes…
Trois femmes puissantes, Marie Ndiaye
Trois femmes puissantes, Marie Ndiaye (El segon llibre al qual em referia ahir) Trois femmes puissantes, de Marie Ndiaye, Éditions Gallimard, 2oo9. (Publicat en català per Quaderns Crema, Tres dones fortes, 2o1o) Un llibre que va rebre el prestigiós Prix Goncourt de l’any passat i que m’era tan desconegut com la seva escriptora. L’interès que…
Poesía, Pierre de Ronsard
Poesía, Pierre de Ronsard Com a lector poques alegries hi pot haver majors que fer una descoberta literària. Quina joia més exquisida descobrir, per casualitat, tot passant, una obra o un autor o autora que ens captivi i ens submergeixi en la màgica delicadesa de la seva escriptura. Que ens corprengui i ens faci acompanyar-la…