En general, quan hom escriu allò que li plau, deixant-se menar pel que li demana el cor, amb absoluta llibertat, s’acostuma a notar. Amb major
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
En general, quan hom escriu allò que li plau, deixant-se menar pel que li demana el cor, amb absoluta llibertat, s’acostuma a notar. Amb major
Malgrat que entenguem que no acostuma a ésser gens recomanable la lectura de les contraportades dels llibres —pel seu caràcter generalment massa explícit—, en algunes
Els dos grans partits (mal) anomenats constitucionalistes espanyols porten anys reiterant de manera obsessiva que a Euskadi no hi podria haver mai democràcia fins que
Benvolgut batlle i bon amic, abans de res, em cal felicitar-te per haver assolit, amb la teva discreció habitual, el nou objectiu que t’havies proposat:
Un dels debats permanentment obert en el món literari és el dels clàssics: quins són? Quin sentit tenen, avui en dia? Com acostuma a succeir
El títol primitiu d’aquest escrit era “Espanya ens roba!”, però ens hem afanyat a seguir les tan sensates i lliberals recomanacions de la Molt Honorable
La part que ens toca, Frederic Manning Dins la trinxera La part que ens toca retrata amb una corprenedora cruesa la progressiva degradació dels soldats
Crims, Ferdinand von Schirach Inversemblant versemblança “La veritat és estranya; més estranya que la ficció”, escriu Lord Byron al cant 14è de Don Juan. Gairebé