Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Coneixem l’islam? En un món com el nostre, caracteritzat cada vegada més pel maniqueisme, per la funesta idea de «Si no estàs amb nosaltres, estàs contra nosaltres», és un gran goig que es publiqui el llibre L’islam avui. Alguns aspectes controvertits, de Dolors Bramon, Fragmenta Editorial, novembre del 2016, que ens permet orientar-nos al bell…
Poesia catalana del segle XXI Ens hem congratular, i de quina manera!, quan al Consell Comarcal i al Centre d’Estudis de les Garrigues se’ls acudeix organitzar una important activitat literària, però no podem sinó aplaudir-los si, al damunt, arriben a un acord perquè l’Editorial Fonoll en publiqui les actes, permetent que puguem, no tan sols…
Llegeix més “Poesia catalana avui 2000-2015, Diversos autors” »
Petita gran existència Cal agrair que, a diferència de Franz Kafka, que va encarregar a Max Brod que cremés tots els seus manuscrits inèdits, Stefan Zweig decidís, poc abans de suïcidar-se, que la seva obra encara no publicada arribés a mans del seu amic Victor Wittkowsi, a fi que en fes el que en cregués…
Diguem no, si volem ésser No crec que sigui el moment, ara, de descobrir ni la importància cabdal que tenen ni el premi de poesia Jocs Florals de Barcelona ni l’autor que els va guanyar l’any passat, Eduard Sanahuja Yll, atès que, tal i com indica Isabel Graña a la presentació del llibre, ambdós tenen…
* La ciència és una partida d’escacs amb el caos. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016, pàg. 43) * No existeix res més hegemònic que els instints materns. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016, pàg. 47) * La cultura no és res o és un explosiu. (© Antoni…
Llegeix més “Citacions literàries de La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando (2)” »
Qui pregunta ja respon En aquest país nostre es publica tant —i, massa sovint, d’una manera tan indiscriminada— que correm el risc cert de deixar de banda la magnífica feina que duen a terme editorials petites que no acostumen a comptar (prou) amb el beneplàcit dels mitjans de comunicació convencionals. Encara més quan es tracta…
Llegeix més “La riquesa d’uns quants beneficia tothom?, Zygmunt Bauman” »
Necessitat interior Que Catalunya és un país culturalment deficient —o, almenys, amb greus llacunes— ho demostra el fet que fins el novembre de l’any passat no s’hagués traduït al català una obra tan absolutament essencial per provar d’entendre l’art contemporani (i el no contemporani, de fet) com és De l’espiritual en l’art (Über das Geistige…
