Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
L’àlbum multicolor, Louise Dupré (sobre)Viure sense la mare Si algú encara dubta si els artistes neixen o es fan, si es pot ensenyar a escriure literàriament, si la sensibilitat poètica depèn del tarannà innat de cada persona o és possible adquirir-la aplicant receptes d’escoles d’escriptura, en tindrà ben bé prou amb esperar que es produeixi…
Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide Escriure la vida En aquest món nostre on predomina la mediocritat, el «ja està bé, així», sembla que no hi hagi diferència entre llibres i llibres; entre uns llibres, escrits amb i des del cor, destinats a perdurar i uns altres, els que són producte directe o indirecte de…
Llegeix més “Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide” »
Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, Antònia Vicens Cant que fa (re)viure Probablement, un de les millors maneres de distingir un artesà d’un artista consisteixi en maldar per trobar, al darrere de la seva obra, l’artista mateix; trobar-lo al darrera i en la mateixa obra; en una obra que ha…
Llegeix més “Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, Antònia Vicens” »
Criticar la crítica (literària) Raons i desraons La polèmica —o més aviat, semi-polèmica: som un país petit i tenim una literatura petita (i empetitida)— dels darrers dies per la crítica literària que en Pere Antoni Pons va publicar al diari Ara sobre el darrer Premi Sant Jordi, Les amistats traïdes, de David Nel·lo potser podria…
Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando He posat les mans a la crònica He dit —redit— i escrit —i reescrit— diverses vegades (i seguiré dient i escrivint-ho, sense defallir, car ho entenc no pas com una necessitat sinó com una obligació, com un deute indispensable, fins que tothom ho tingui clar i esdevingui una…
Viatges amb el Charley, John Steinbeck Veure món per trobar-se Que el premi Nobel de literatura —com els Oscars hoollywodians que es van concedir, diumenge passat— té més d’equilibri socio-polític internacional i d’iniciativa comercial que no pas d’estricta valoració cultural o literària (em) sembla tan i tan evident que no crec que calgui balafiar cap…
Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig L’home, per damunt de totes les coses Una de les grans, colossals, contradiccions de la literatura d’aquests temps líquids —que, a efectes culturals, molt em temo que són més aviat gasosos— consisteix en el fet que, en general, es publiquen (ben) poques obres narratives actuals de veritable…
Llegeix més “Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig” »
El castell, Franz Kafka Camí cap enlloc Hi ha descobriments literaris que ens haurien no ja de sorprendre sinó d’alterar-nos molt més del que fan, que ens haurien de posar sobre avís que les coses no sempre eren com ens les han presentades, que les obres que ens havien arribat d’alguns autors no eren com…
El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev Amor i ànima No crec pas que sigui gaire aventurat afirmar que la literatura —i, encara més, la novel·la— russa del segle XIX és un d’aquells cims que potser algun dia es podrà igualar però que serà gairebé impossible mai d’igualar. N’hi ha prou amb esmentar els…
La cendra, Guillem Viladot Fer-se gran, afrontar el món Tot i que no en sigui gaire partidari —entenc que els grans autors han de seguir presents sempre a les lleixes de les biblioteques i de les llibreries—, cal agrair que els aniversaris serveixin per a recobrar obres de mèrit d’autors que no compten amb el…
