Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert Des dels inicis de la literatura s’ha discutit sobre el que s’entén pel concepte de novel·la. El gènere és tan imprecís, tan ampli, tan proteic, que ha obert els braços generosament a un gran nombre d’obres literàries no ja distintes entre elles, sinó fins i tot oposades. Segurament…
Llegeix més “La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert” »
Ara que som tan a prop de tot sants —o que abans rebia aquest nom, actualment a punt d’ésser engolida per Halloween, el voraç invasor cosí del Pare Noel— potser convindria donar un cop d’ull al calendari per assegurar-nos del dia en que ens trobem. Si ho fem comprovarem que indica que som a 30…
Trois contes, Gustave Flaubert Sovint he repetit que no sóc gens amic ni partidari dels cànons literaris ni de res que s’hi assembli. Més aviat al contrari, entenc —i defenso— que el que ens ha de guiar a l’hora d’escollir una lectura és principalment el nostre gust personal. Segons el meu parer, les obres literàries…
La renovació —o teòrica renovació— del govern del gran i inimitable Rodríguez Zapatero ha posat de manifest, una vegada més, que la seva innovadora manera d’entendre i de fer política no té parangó en cap altra banda del món. Seguint el tarannà que l’ha caracteritzat des que va assolir la presidència, s’ha mantingut fidel a…
Madame Bovary, Gustave Flaubert Com a lector no hi ha millor experiència que la de coincidir amb una d’aquelles obres que et deixen petja, que et fan diferent de com eres abans d’iniciar-la. Un d’aquells llibres que et captiven, t’absorbeixen fins a un tal extrem que et fan oblidar el món que t’envolta. Una d’aquelles…
Sens dubte la notícia més comentada els darrers dies ha estat l’operació de rescat dels 33 treballadors xilens atrapats a la mina de San José. Sortosament, han pogut sortir-ne tots sans i estalvis. Una altra història, és clar, és si era imprescindible —i no diguem moralment lícit— convertir l’operació de salvament en un espectacle televisiu….
S’ha repetit fins a l’extenuació que cada poble té els polítics que es mereix. Amb la irrupció i l’extensió de la consciència sobiranista que ha tingut lloc els darrers anys s’havia creat l’esperança —i la il·lusió— que aquesta realitat podria canviar. Les CUP dugueren a la pràctica un sistema de funcionament de base assembleària que…
Si els antics es qüestionaven “Ubi sunt qui ante nos fuerunt?” segurament no hi ha res més lícit que demanar-nos: Ubi sunt les forces independentistes? On són les forces independentistes? On són? O, per a ésser més precisos: on és la gran força sobiranista que havia d’ocupar l’espai polític vacant. Aquest espai que es correspon…
A l’ínclit i infal·lible Joan Saura se li ha criticat a bastament la seva actuació al llarg de la jornada de vaga del 29 de setembre, sobretot per la seva decisió —que d’entrada no pot resultar més incomprensible— de fer-la coincidir amb el desallotjament de l’edifici ocupat de Banesto. S’entén que les forces de seguretat…
Llegeix més “Joan Saura, okupes i presumpció d’innocència” »
Des de la polèmica actuació de la Conselleria d’Interior a Barcelona en ocasió de la vaga del 29 de setembre, tant Joan Saura com Joan Boada han estat objecte d’un constant fustigament. I ho han estat tant per part de la societat civil, de l’opinió pública com de les formacions polítiques parlamentàries. Al Conseller se…
