Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva convicció que l’obra mestra de Marcel Proust té
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva convicció que l’obra mestra de Marcel Proust té
Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has llegit no t’hagi commogut de
* Me confunde usted porque me agasaja. (© Joseph Roth, Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Acantilado, 2014, pàg. 17) * Las decisiones difíciles
Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li comentes a algú que t’agrada (i molt) llegir
Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un dels grans, grans autors que quedaran del segle
* La vanitat és molt absurda. (© Virginia Woolf, Una cambra pròpia, La Temerària Editorial, 2014, pàg. 43) * One has certain foolish vanities. (©
Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del feminisme, és probable que el primer que ens
Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui cap any més…!— recupero la meva anàlisi literària
El que tenen de bo les grans figures històriques —i no crec que hi hagi gaire dubte que Albert Einstein va posseir una de les
* Inventar vol dir recordar. (© Joachim Meyerhoff, Que tot sigui com no ha estat mai, Edicions 62, 2015, pàg. 21) * Hi ha dies