A l’altra banda de la nit, Jan van Mersbergen

Lectures: 38 Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més natural que siguin nombroses les obres que es plantegin com un viatge, ja sigui real o metafòric. Llevat d’alguna excepció —verbigràcia, l’Ulisses de James Joyce— el viatge, convertit […]

L’home que volia arribar lluny, Hans Fallada

Lectures: 49 L’home que volia arribar lluny, Hans Fallada Que la literatura creix, es reprodueix i es va enllaçant consecutivament com les baules d’una cadena que comunica el passat, el present i el futur ho demostra l’estimació que sentia Jörg Fauser per un dels seus antecessors, Hans Fallada. Al seu Matèria primera, no tan sols […]

Censura o mala educació?

Lectures: 28 En el seu article “Qui mana al Núvol?”, Bernat Puigtobella reflexiona i ens convida a reflexionar sobre “la línia vermella que separa la llibertat d’expressió de la pura i simple defecació” en els comentaris que afegeixen (alguns) lectors als articles publicats al digital de cultura —i, per extensió, als articles d’opinió en webs […]

Lluny del brogit del món, Thomas Hardy

Lectures: 42 En general, resulta més senzill posseir —i mantenir— una visió superficial de les coses que no pas una de més profunda. En el cas dels escriptors, també resulta més simple limitar-se a classificar-los en una sola categoria. Així, pensar en Thomas Hardy suposa reconèixer com el novel·lista que creà Tess d’Urbeville i Jude […]

Matèria primera, Jörg Fauser

Lectures: 39 Quan es llegeix —i encara més quan s’analitza— una novel·la, sembla que existeixi una certa obsessió per cercar-hi referències biogràfiques de l’autor, talment com si ésser capaç de localitzar-les i d’identificar-les comportés un mèrit afegit, incalculable, per al qui ho aconsegueix. Aquest hàbit, que té sentit en un estudi acadèmic exhaustiu, oblida que […]

Democràcia a mida

Lectures: 31 A mesura que es va perfilant amb una certa nitidesa que la majoria de la població catalana votaria a favor d’un estat propi, la posició dels dos partits declaradament espanyolistes —la dreta hereva de Fraga i els nous lerrouxistes (que no tan sols van despullats de cos, sinó, sobretot, d’idees)— va esdevenint més […]

Torna a dalt